OPINIÓ
Opinió 04/09/2019

Les dretes del desordre

Guillem Frontera
2 min

EscriptorL’ordre al carrer sempre s’havia associat als credos polítics de la dreta. Un home d’ordre era, en principi, un ciutadà tirant a la dreta, o molt de dretes, però amb una especial sensibilitat per les garanties que asseguraven la tranquil·litat de les persones al carrer. No s’havien de cremar esglésies ni palaus, els magnicidis estaven descartats i tampoc no estava ben vist escopir als capellans. Ben mirat, l’home de dretes era aquell que, a partir dels 70 del segle passat, s’associava a la dreta “civilitzada”, catalogació que tenia l’avantatge de reconèixer l’existència d’una dreta incivilitzada, bàrbara, salvatge. El conjunt de les dretes, però, s’ha anat escorant cap als límits que abans la distingien del feixisme, i en alguns punts de la cartografia política aquests límits s’han dissolt pràcticament: PP-Cs-Vox formen un trio que ja ha assolit carta de normalitat en aquest “intratable pueblo de cabreros” (Gil de Biedma, ‘Años triunfales’) que no ha deixat de ser mai la meitat d’Espanya.

La baixa categoria moral, cultural i política de bona part dels polítics ha derivat en la substitució del llenguatge democràtic per l’insult i, en general, pel to execrable del, diríem, discurs. Personatges de l’alta i de la baixa política esmolen la maledicència per embrutir el nom de l’adversari o per desautoritzar una acció de govern aplaudida per la gent del carrer. Gasten una arrogància que desborda qualsevol prèvia accepció del mot, ja que la trufen d’amenaces, de calúmnies. Es tracta d’agitar el que els guàrdies civils i els policies nacionals del judici del procés han recuperat per al llenguatge polític: les masses. I tant que s’agiten o es deixen agitar, els individus compresos en aquesta meitat.

I això té conseqüències als carrers, a les places de pobles i ciutats, i al cens electoral. El to d’aquests polítics predisposa per al desordre, crea desordre. Fa temps que, mogudes per l’esquerra, les masses no alteren la tranquil·litat de les vies públiques, tot i que sigui bo assenyalar que hi ha lleus excepcions. Qui mou la gent contra els immigrants, qui vol barrar el pas als exiliats de països en guerra o en fam? Però també és bo, just i necessari assenyalar que hi ha dretes partidàries de l’ordre civilitzat, tots en coneixem algun cas. També és cert que són cada dia més invisibles, arrecerades en quarta o quinta línia dels seus partits.

stats