CORRENTIA

Qui està amb qui

Fora ambigüitats: “¡Rojo! ¡Hijo de puta!”. L’home que es definia ell mateix pensant que en definia un altre duia un capell amb una veta ‘roja y gualda’. Una dona el va voler protegir de les càmeres embolicant-lo amb la bandera espanyola. Així, més o menys, eren els integrants de la manifestació monàrquica, és a dir, en defensa del rei Felip VI, a Barcelona, divendres, en el que havia de ser un acte d’homenatge a les víctimes pulcrament despolititzat. (Com si la presència del rei a Barcelona, acompanyat de les màximes autoritats d’un estat recalcitrant en l’assetjament als drets dels catalans, pogués assolir aquesta bajanada de la despolitització.)

Ben a prop d’on aquell monàrquic defensava la corona, Gemma Nierga llegia el manifest promulgant la qualitat pacífica de Barcelona. Se senten altres veus: “¡Arriba España, farsantes!”, “¡En español, coño!”. I més delicadeses semblants, que constitueixen una mostra del llibre d’estil de sectors polítics que defensen la monarquia, la Constitució, l’estat de dret i el 155, a més de l’empresonament d’unes persones que no volen reconèixer com a presoners polítics. I altre tant amb els exiliats.

Naturalment, en línia amb aquests exemplars hi ha milions d’espanyols que empren un llenguatge molt més curós i que es guardarien prou de manifestar-se amb capells embanderats. Una bona part d’ells s’haurien sentit ben representats pel rei i per la presidenta del Congrés, Ana Pastor, que saludaren afablement el president Quim Torra i Laura Masvidal, la dona del conseller Forn, que dirigí l’operatiu d’aquell dia tràgic... i que ara és a la presó. D’altres se sentiren més a prop del president del Senat, Pío García Escudero, i del del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, que ni la miraren a la cara. També hi ha espanyols que se senten avergonyits, francament avergonyits, i que no entenen com són compatriotes d’aquests altres.

Canvien molt poques coses mentre no canviï aquesta realitat. Concebre grans esperances és garantir-se frustracions encara més grans. Hi ha petits gestos, que els desentrelladors de laberints interpreten com anuncis d’un nou cel i una nova terra..., però les coses continuen girant a la seva manera i més o menys per on sempre ho han fet. I els presos, pagant el beure d’aquesta gatera sòrdida.

Etiquetes