CORRENTIA

Els fems, en Sánchez i en Huerta

Fa uns dies que aquest diari sortia amb un titular d’aquells que et colpegen el cap i et deixen una osca a la memòria: “L’olor de merda divideix sa Pobla”. La notícia es referia a la disparitat d’interessos entre els pagesos que cultiven la patata i fertilitzen amb fems els camps de cultiu; i els usuaris de l’institut, turmentats per les fragàncies d’aquests fems. Val a dir que l’institut va ser construït arran de camp, per la qual cosa no hauria d’estranyar ningú que hagi aflorat aquesta desagradable situació. És, poc més poc menys, la mateixa que es dona a pobles agrícoles amb cases destinades a segona residència o a lloguer vacacional: segons què hi ha prop i segons d’on ve el vent, l’olor de les granges o dels camps abonats causen els mateixos desagradables efectes. Les coses són així, i no sempre s’hi pot posar solució.

Però els governants de l’estament que fos, que varen projectar l’institut de sa Pobla que emet aquests vapors a l’atmosfera, haurien d’haver previst el problema i cercar una altra solució. Tot allò que és previsible, si pot tenir conseqüències negatives, s’ha d’evitar: vet aquí una sentència que firmaria el mateix Pero Grullo sense immutar-se.

El govern espanyol ara ha patit una situació semblant, diríem, amb l’afer Màxim Huerta. Un cop dimitit/destituït aquest breu ministre de Cultura i Esport, els comentaristes habitualment inclinats a la solució Pedro Sánchez han aprofitat l’oportunitat per cantar-ne totes les alabances previstes en aquests casos: ha fet dimitir un ministre tot just s’ha sabut que havia fet mangarrufes amb Hisenda, mentre que el PP... Ja són ganes de trobar virtuts al nou president –aviat proposaran que, del seu moc, se’n faci pega. Però sembla que en Sánchez no era partidari que dimitís en Huerta, i que ho va fer un cop sotmès a una dura quarantena d’anatemes per part d’alguns col·legues.

Però tenim dret a dubtar que del moc d’en Sánchez se’n pugui fer pega. En realitat, el seu deure era saber de bell antuvi que el jove Huerta no té fusta de ministre, que carrega amb un inventari ben assortit d’insuficiències. Així, en Sánchez havia fet construir l’institut devora els camps abonats amb fems, i per això hauria de ser jutjat, no perquè hagi fet un nou institut a l’altra banda del poble.