A Franco se li atribueix un consell memorable a un jove feixista que li demanà com podia fer carrera política. El general li va contestar: “Si ésta es su vocación, no se meta en política”. Ell devia entendre que no tenia res a veure amb la política mantenir tot un estat sota la seva bota, milers d’individus dedicats a la seguretat, des de la policia, l’exèrcit, la guàrdia civil, la judicatura..., i amb aportacions inestimables de l’Església Catòlica. Si tens el poder absolut, no et cal fer política, això ho entén un nin d’uè.
La gran política de Franco la varen fer els mandataris dels EUA, del Regne Unit i d’altres països, que el mantingueren, fins i tot amb honors, com a botxí dels comunistes. De la mateixa manera que ara Europa manté la Turquia d’Erdogan i la Líbia de no se sap qui perquè li facin de barrera contra els que cerquen refugi o, simplement, un lloc on poder menjar, els EUA i el Regne Unit mantingueren Franco perquè no hi hagués cap possibilitat que, des del Sud d’Europa, algú pogués encendre l’espira del comunisme. I així es feren còmplices d’una dictadura que un nord-americà enviat per organitzar el viatge d’Eisenhower a Espanya va tenir els sants dallonses de definir com “una dictadura suavitzada per la corrupció”. Franco tenia el poder absolut a Espanya, i els altres li feien la política internacional. Per tant, és ben comprensible que aconsellàs el jove trepa en els termes amb què ho va fer.
Diríeu que Mariano Rajoy hauria pogut ser aquell 'trepa'? No gaire per edat, és clar, però la filosofia subjacent del famós consell de Franco sembla font d’inspiració per al president espanyol. El desastre de la política espanyola –i no tan sols per la qüestió catalana– situa la classe governant molt per davall del que seria exigible a qualsevol ciutadà encarregat de gestionar el pressupost municipal d’una ciutat mitjancera.
A la situació de Catalunya només s’hi pot arribar amb Rajoy a la Moncloa, amb un individu que no es vol ficar en política. A la situació general, s’hi arriba molt millor amb un individu a la Moncloa que deixa la política en mans dels punta de llança del capitalisme més ferotge. Preguntau-ho als pensionistes. I que Rajoy es mantengui gràcies als socialistes és una calamitat dramàticament projectada al futur.
