CORRENTIA
Opinió 17/02/2018

El gran torpede

Guillem Frontera
2 min

Contra el ple desenvolupament de Catalunya com a nació –no com a estat, encara–, la dreta espanyola –i què en diríem, de l’esquerra?– no ha reparat en despesa ni en mitjans. Un dels més contundents va ser la guerra del 36-39: a part de perseguir a Catalunya els objectius comuns a tot l’estat, la dreta encapçalada per Franco també s’havia proposat la destrucció de tot quant manifestava la voluntat del poble català de construir-se com a nació.

La semblança –i, en bona part, la plena coincidència– d’objectius d’aquell exèrcit colpista amb els que persegueix el govern espanyol no inquieta tant –és una opinió– com en principi pensaries que ha d’inquietar les forces dites d’esquerra, les forces de la cultura –intel·lectuals, politicòlegs, etc. Encara ens sobta que algunes signatures espanyoles de pes es posicionin al marge dels corrents impulsats pel govern, el gruix dels mèdia i els poders fàctics de l’economia i els de la corrupció. (Carlos Elordi feia, dies passats, un article de lucidesa només comparable al seu coratge –eldiario.es) Un bon nombre d’intel·lectuals s’han afegit –sempre amb algun matís merament ornamental– a les forces de la croada; i altres tants s’han instal·lat als balnearis de la no-intervenció.

Mentrestant, l’ofensiva de la dreta espanyola es manifesta cada dia amb més virulència: fins al punt que –ja ho sabeu– ara mateix Catalunya veu en perill el seu model pedagògic, és a dir, els fonaments d’un país integrador, obert al futur, modern i arrelat a una història que se li nega. Si el torpede de la dreta impacta a l’objectiu, abans s’haurà destruït molta feina ben feta, molta concòrdia –tot allò que es va fer abans que els catalans no veiessin cap altra sortida que organitzar-se en estat.

Però l’ensenyament (i la llengua com a eix) és una qüestió d’una transcendència insuficientment avaluada per l’anticatalanisme. Potser els cervells de la Moncloa haurien de tenir present el cas de les Balears: un país ofegat per la corrupció, perplex, vençut, desorientat, resignat, va aixecar el cap i va recuperar l’autoestima gràcies a les marees verdes, mobilitzades contra la maniobra d’un govern del PP que pretenia devaluar el català en el sistema. Va caure el govern i la ciutadania va saber que no havia nascut per ser sotmesa.

stats