CORRENTIA
Opinió 20/12/2019

La llengua o la barbàrie

Guillem Frontera
2 min

EscriptorLa barbàrie amb què Estat Islàmic ha desolat els espais on s’ha pogut moure fins ara s’avalua en primer lloc amb el dolor i la mort que ha deixat al seu pas. Potser sabrem algun dia de quantes morts o mutilacions són responsables els seus militants. Aquest recompte definirà l’organització. Però no es tracta només d’una guarda d’assassins. Els seus ideòlegs saben que la destrucció de llegat històric i artístic deixarà una empremta immarcescible a la història del món. Qui sap si la mort que han causat serà diluïda en l’oceà de la calamitat humana quan perduri encara el record de la destrucció de patrimoni.

Qui podria afigurar-se, avui, la destrucció de la Seu de Mallorca, de la naveta dels Tudons, del retaule gòtic de l’església eivissenca de Jesús? Més enllà de creences i religions, les obres en què els homes han esmerçat les seves habilitats més experimentades i els seus sentiments més elevats mereixen la porció d’eternitat que cada generació els pugui aportar. Aquest és el sentit del patrimoni.

En fan part altres manifestacions humanes no expressades en la pedra, la tela o cap altre suport material. El registre del Patrimoni Immaterial de la Humanitat s’enriqueix cada punt amb noves expressions de la creativitat de les persones en el decurs de la història. La civilització, per ser-ho, ha d’assumir la seva responsabilitat, el deure de protegir-les. O civilització o barbàrie.

Per què aquest gran eix patrimonial que és una llengua –com el català, sigui on sigui que és llengua pròpia– ha d’estar sempre a l’aguait per detectar i combatre els seus enemics, els soldats de la barbàrie? Sense cap respecte per les formes, uns, imbuïts d’esperit conqueridor, hiperactius, tenebrosament inquisitorials; d’altres són sinuosos i de bones paraules: és així com creuen que els danys que puguin causar seran perennes. En resum, uns pretenen esbucar amb gran polseguera el campanar i d’altres col·loquen càrregues explosives als fonaments.

Per uns i altres, la nostra societat ha d’estar sempre en guàrdia. Una part de les energies s’han de destinar a defensar un patrimoni que fa part de la mateixa història que el gòtic, les nobles pedres talaiòtiques o els orgues més antics. Tots ells són rèmores per al desenvolupament del país, i ho assumeixen amb orgull: el seu objectiu és la barbàrie.

stats