EscriptorLa senyora Teresa Ribera, com a ministra de Transició Ecològica del govern de Sánchez, posa objeccions al tràfec aeri, i, com és natural, des de les nostres illes li comencen a sonar remors de discrepància: perquè necessitam l’avió com a la Península no poden prescindir del tren, i perquè segons quines mesures podrien afectar el turisme.
Quant a la primera desavinença, algú hauria de dir a la ministra que no toqui aquest tema en referir-se a la connectivitat dels illencs. Aquesta gent del centre peninsular entén menys les coses cada dia. Les seves envestides contra Catalunya ho posen en gravíssim relleu. Però tampoc no ens han entès mai a nosaltres, ja que, altrament, la darrera qüestió que mencionarien en relació amb les millorances ecològiques seria la de qualsevulla forma de transport entre aquestes illes i la resta del món. Manca finezza, senyora ministra.
Una altra cosa és que es vulgui reduir la contaminació causada pel transport turístic. Aquí hi ha un tema que s’hauria d’acarar, després que algun governant amb decència i amor al país hagi implantat a la societat illenca el debat sobre els sostres: turístic i de població, d’automoció... La resistència a plantejar-nos les qüestions cabdals té caràcter obertament temerari, potser suïcida i tot. Mentre, feim volar coloms per mantenir-nos entretinguts. El que hagi de passar caurà damunt els nostres fills o els nostres nets. I nosaltres ja no hi serem, o sia que tranquils. I com més vent, més vela.
