CORRENTIA
Portada 30/11/2014

Ens han robat Ramon Llull

Guillem Frontera
2 min

Gent del PP va llançar en l’aire, ara fa quatre anys, una consigna que fa pensar, parafrasejant Ortega, que el problema de la dreta és un problema de cultura: “Que no ens robin Ramon Llull!”. Els lladres serien els catalans. Dels lul·listes en universitats estrangeres, no en varen dir res -podem pensar que no en tenien notícia? La poquedat intel·lectual, la indigència cultural que hi ha darrere d’aquesta proclama destil·len la roïndat política que ha caracteritzat el Govern balear d’aquesta legislatura. Quin altre govern, llevat del nostre i del valencià, creu que és bo empetitir la cultura del propi país, és a dir, empetitir el país?

El “balearisme” del govern de José Ramón Bauzá és una forma d’anticatalanisme tan grotesca com depravada. És, sobretot, una explosió d’incultura orgullosa d’ella mateixa, manifestada amb l’aplom de la ignorància: la incultura ostentosa i bel·ligerant de qui pretén cobrir amb una capa de purpurina les seves pors i els seus complexos. “Que no ens robin Ramon Llull!”: ni sabien que atropellaven la Història i la Història de Mallorca. De la gent del partit que es devia empegueir de compartir militància amb aquests cabestrells, no en va emergir cap veu que temperés una tan clamorosa niciesa: sense la seva complicitat o aquiescència no s’hauria arribat a l’actual exigüitat de les polítiques culturals.

Tanta sort que ara ens “roben” Ramon Llull: qui projectarà amb més força i coneixement la seva figura arreu del món no serà el govern de José Ramón Bauzá, sinó, sobretot, l’Institut d’Estudis Catalans, una institució de la qual aquest mateix govern no vol saber res -per mantenir-se incontaminat: la cultura catalana és tòxica (o ho és la cultura en general?). La directora d’aquest diari, Cristina Ros, es preguntava dijous passat si no tendríem massa “anys Llull”, ja que es preparen alguns programes de celebracions -Bisbat (una ruta lul·liana), el Consell de Mallorca, etc. Sembla que el programa del Bisbat vol ser un impuls de la santificació del beat. De la figura de Llull com un dels grans pilars de la llengua i literatura catalanes, essencials en la construcció cultural europea, ens convindrà seguir el que es farà entorn de dues institucions catalanes, l’IEC i l’Institut Ramon Llull. Ens l’han pres: gràcies.

stats