Fer de mestre, anar a la guerra

Després de l'èxit de la convocatòria a favor de Bauzá/Delgado/TIL, la cosa es vol arrodonir amb adhesions de "gent de pes" -la divisió hotelera: un Barceló, un Escarrer, un Matutes; Guillermo Reynés, arquitecte del cementiri privat Bon Sosec i de l'estadi de Son Moix; etc.-, fins a una cinquantena de noms. Continuam amb els nombres: d'una revolada, dues-centes persones han causat baixa en el compte oficial de Twitter de José Ramón Bauzá, quan ell celebrava els seus particulars 10.000.

Amb aquests nombres, al president no li queda altre remei que emprar "mà dura" amb els contestataris del TIL, una passa més en l'estratègia d'emmerdar la imatge dels docents de la comunitat on comanda -governar és una altra cosa. Malmenar la seva bona fama deu ser una de les coses més greus que puguin fer uns governants. Tanta sort que la ciutadania té més coneixement que ells i contraresta aquesta campanya de desprestigi acostant-se més encara a la comunitat educativa. Aquests dies ho hem sentit espesses vegades: la ciutadania està molt més amb els mestres que no amb els governants.

Fer de mestres aquí és com anar cada dia a una guerra peculiar. Mà dura, vigilància estricta -amb el Círculo Balear de somatent... L'especialitat de Bauzá és crispar cada situació i dur les coses a un carreró sense sortida. Una vegada assolit l'objectiu, mà dura -o claudicacions vergonyants davant dels poderosos, com la retirada d'imposts abans de la seva aplicació.

En fi, ara l'acompanya una cinquantena de persones de pes. D'algunes d'elles, en podríem destacar la coherència: ja fa temps que les coneixíem com a incansables destructors de paisatge i territori. D'altres n'hi ha que no han reprimit mai el seu odi a català. No s'ajunten que no s'assemblin, sempre ha estat així.