El postulant Mesquida
El socialista Joan Mesquida, des que no té càrrec, no ha deixat de postular-se per coses que requereixen un mínim de carisma o unes certes dots de lideratge. Nosce te ipsum : ens ensenyaren a dir-ho en llatí, encara que procedia del grec. Coneix-te a tu mateix. Aquest coneixement comporta el de les teves limitacions, les que ja s’han establert a la teva vida per no tornar-se’n i les que pots superar -i de quina manera. Si Mesquida tengués de si mateix la percepció que en deu tenir una immensa majoria de ciutadans, no hauria participat en una carrera que tenia perduda d’abans de néixer -en néixer, tots ja hem perdut moltes coses. La sèpia té qualitats molt apreciades a la cuina, però no per això se n’espera que esdevengui líder.
Que Joan Mesquida pretengués erigir-se en líder socialista a nivell de l’Estat, paradoxalment no sembla tan quimèric com que hagi pretès liderar el socialisme illenc. A l’Estat havia ocupat càrrecs amb rendiment i fortuna que desconec. Però aquí és tota una altra cosa. Qui més qui manco deu recordar la seva actuació en relació a l’ecotaxa -era conseller d’Hisenda i se’n va rentar les mans-, que, sumada als titubeigs d’Antich el vacil·lant, suposaren la manifestació més clamorosa de debilitat esquerrana. Mesquida no deu haver entès que aquell paperot quedaria a la memòria de la ciutadania, tan desmemoriada amb les malifetes de la dreta i tan primmirada amb les de l’esquerra.
Bé, ara s’ho ha trobat i el seu cas deu haver deixat tothom indiferent. Els seus camarades, per omissió, li han barrat el pas a aspiracions de més volada. Han fet bé, al meu parer, perquè, què ens podria donar Mesquida que no ens pugui donar el PP? Per ventura més anticatalanisme de baixa llei i alta ferum? No en tenim necessitat.
