OPINIÓ
Opinió 10/04/2019

Els quatre anys que venen

Guillem Frontera
2 min

Si sospesau l’entitat dels líders dels partits més grossos de l’Estat, ni que sigui amb tot l’optimisme que pugueu arreplegar, potser tendreu la sensació d’estar esperant el futur en una estació abandonada. El dia a dia ens passa per damunt i sovint oblidam l’essencial d’aquesta qüestió, arrossegats per la cridòria de l’espectacle, per l’allau d’incitacions a l’odi, de l’aparició de remors feixistes i, sobretot, per l’escassesa de coneixement –en els dos sentits illencs de la paraula– que revelen aquests líders.

La profecia s’ha complert amb un rigor aclaparador. De ja fa temps, es podia constatar que les joventuts d’aquests partits grossos –no vol dir que els petits hagin obrat gaire millor– regalaven lideratges a persones que, des d’edat grenyal, romanien sota les ales del partit i es nodrien de les seves ideologies i de les seves estratègies. Era una formació política enclaustrada, refractària al coneixement i als coneixements d’altres ideologies –i a exercitar-se en el debat obert. De molt joves deixaren de formar-se per viure de la política, mentre aprenien a reduir els problemes més greus de la societat a eslògans, aquests missatges desproveïts de qualsevol compromís amb la veritat. Enemics de la circulació lliure de les idees, el de les idees és un territori que perceben com a hostil.

Imaginar qualsevol d’aquestes persones instal·lades per quatre anys a la Moncloa fa feredat. No és que els seus antecessors fossin dignes alumnes de Churchill ni mirall de virtuts: hi ha hagut, sobretot, mediocres; quasi tots ells podrien haver passat per presidi i alguns encara hi haurien de ser. Però eren gent amb un acceptable repertori de referents, mentre que qualsevol dels seus successors és capaç de fer estavellar el cotxe que menen: i no acabarem de saber si per maldat, per estultícia o per ambdues coses a la vegada.

El més portentós de tot plegat és que, enmig d’aquest lúgubre panorama, encara hi ha unes opcions menys descoratjadores que les altres. Vius, idò, a no ajudar aquells en els quals són més previsibles les temptacions de fer estavellar el cotxe.

stats