La pausa biològica: vet aquí un concepte que ha entrat en estat d'hibernació o que, simplement, hem expulsat de les nostres prioritats. Era un component rellevant dels objectius relacionats amb la regeneració de la terra, del medi ambient. Hom considerava que Mallorca estava sotmesa a una pressió insuportable durant l'època turística, i que després se n'havia de refer, l'havíem de deixar alenar, hi havíem de restablir el silenci esqueixat per una concentració tan atapeïda de visitants. Naturalment, també s'al·ludia a Eivissa i, aquests darrers anys, a Formentera. Les autoritats menorquines en la matèria, a la vista de l'èxit del seu model, ara pretenen imposar el turisme de masses en el seu territori, seguint la norma dels seus camarades mallorquins i eivissencs: no perdis cap oportunitat d'espenyar alguna cosa que funciona bé o d'empitjorar les que funcionen malament.
Ara ja no se'n parla, de la pausa biològica. La cúpula de l'establiment aprofita la crisi per consolidar la precarietat laboral i per instal·lar el gruix de la societat just a la vora del paisatge de la misèria, de manera que la seva visió ens recordi la conveniència de ser dòcils i dúctils. Però aprofita també per castigar la terra -aquesta petita illa exhausta i maltractada fins al límit de les seves forces. La terra és privada de drets, com les persones. Vinculen la seva sobreexplotació i la seva devastació a llocs de feina -de penúria extrema.
Passa el mateix amb l'alienació del treball: ja no se'n parla. Ara el treball és creatiu i alliberador?
La crisi tanca finestres al pensament, que per ventura ja no es tornaran a obrir en vida de la majoria de nosaltres. I no sabem si les que s'obriran en el futur descobriran un paratge habitable per als supervivents.
