OPINIÓ

La realitat (Borrell) i el desig (el diàleg)

En Sánchez ha pegat el primer cop al front dels independentistes (o sia, ‘la primera, en la frente’). No tan manotes com Rajoy, ha nomenat José Borrell ministre d’Afers Exteriors. Implanta, així, el jacobinisme més ferotge en el centre del consell de ministres, se suposa que amb la intenció d’impedir que es restauri la representació de Catalunya a l’estranger i d’avortar-ne qualsevulla nova creació. Borrell és un home que fa ombra als ministres d’Afers Exteriors que ha tengut el PP mentre ha governat. El darrer, de qui no és menester recordar el nom, era una espècie d’home d’embalum que, per excés i per defecte, beneficiava més els independentistes que no el govern que representava. Pareixia un ministre de sainet, però s’ha de dir que no desentonava gaire al capdamunt dels ‘populars’.

En Borrell és una altra cosa. Quant a la qüestió catalana, s’ha manifestat proper a les forces que han acabat sent una mica estrafolàries (per més que el Nobel de Literatura i candidat a la presidència de Perú àmpliament derrotat, el senyor Vargas Llosa, també s’hi mesclàs sense gaire èxit ni gens de gràcia). Ha insultat i agreujat, s’ha rigut d’Oriol Junqueras –és molt valent qui ataca així un home que està pres. Amb el nou càrrec, ja haurà fet la volta sencera a l’era –la frase no té relació amb el bestiar. D’ell s’espera que trituri el prestigi que ha assolit Catalunya a l’estranger gràcies a les polítiques erràtiques i antidemocràtiques del govern del PP tant com als mèrits dels mateixos catalans.

En qualsevol cas, és un obstacle per iniciar diàlegs pacificadors, tan difícils ja pel currículum del mateix Sánchez i d’alguns i algunes ministrables. És enginyer, però més d’esbucar ponts que no de construir-los. Si és la meitat de la quota catalana, no seria res de l’altre món que en breu l’escepticisme es transformàs en exasperació, procés que confirmaria els pitjors presagis. Hi ha un desig tan gran de distensió que molta gent ha cregut que amb en Sánchez les coses canviarien substancialment. La realitat comença a enfrontar-se a aquest desig.

Etiquetes