Els integristes de l'espanyolisme cañí treuen sabonera per la boca en envestir contra els membres del COI que deixaren com un pedaç brut l'opció olímpica de Madrid. Les reaccions, grosso modo , es poden dividir en dos grans apartats: les dels que troben explicacions -mai justificacions- sobretot en el caràcter de lobby mafiós del COI; i les dels que directament ho interpreten com una maniobra ultratjant contra la hispanitat.
Per una llei marcada a foc en el subconscient de la tribu, quan aquests darrers s'esbraven Catalunya rep al final les closcades més rabioses. Ara n'hi ha que clamen contra Catalunya, ja que el clima de segregació creat pels catalans ha romput allò que és decisiu per al COI, la unitat inqüestionable. Un d'aquests cavallers desbaratats deia que no pot ser d'una altra manera quan tot el sistema d'ensenyament català supura odi a "lo" espanyol..., bé, ja ho heu sentit mil vegades.
La desimboltura en el desconeixement deliberat amb què s'expressen aquests professionals de l'anticatalanisme d'extrema dreta contrasta amb la timidesa poruga de sectors de l'esquerra i de la dreta civilitzada, ara arrecerats en el confort acubadís del silenci. Aquest silenci resulta especialment decebedor en els casos d'intel·lectuals i polítics espanyols tradicionalment tenguts per amics de Catalunya, i que com a intel·lectuals altre temps haurien sentit el deure moral de fer conèixer la realitat catalana per tal de contenir i contrarestar una insídia programada que s'ha convertit en el gran reclam de tants de mèdia espanyols.
Potser no estaria de més aclarir que en dir esquerra no s'al·ludeix al socialisme espanyol homologat, que, en la seva millor versió, ha passat a ocupar dignament el lloc que antany destinàvem a la dreta civilitzada.
