29/05/2013

Per on s'obre camí la veritat

2 min

Suècia: la veritat estava en la ficció. Hem crescut amb la idea d'un paradís amb l'inconvenient que t'hi has d'abrigar com un ós polar. Suècia fou durant decennis el país que arrecerava els soldats dels EUA que desertaven del Vietnam, el país que va aixoplugar tants de xilens fugitius dels criminals Pinochet i Kissinger. Fou, diguem-ho així, el refugi de la consciència universal i, en conseqüència, l'espai on va cristal·litzar abans una societat multicultural -intercultural seria dir massa. La socialdemocràcia sueca -el "model suec" o la "via sueca"- va ser mirall de justos, esperança per a tots els països del món on l'opressió i la pobresa feien un anell d'arenes bellugadisses entorn de la llibertat.

La imatge de progrés solidari responia a un moment de la història contemporània d'aquest gran país escandinau. Era una foto fixa. La gent que hi sortia continuà movent-se, els corrents de la vida es varen obrir pas per on trobaven fluix, com passa pertot. Però la imatge es mantenia ferma, malgrat l'assassinat d'Olof Palme i alguns indicis d'aluminosi política. És per això que quan començàrem a llegir les novel·les de la parella Maj Sjowall & Per Wahloo ens va sorprendre tant l'existència de la cara ombrívola del país, que molts hagueren d'esperar les obres de Henning Mankell per considerar-la plausible. Els fonaments del paradís glaçat trontollaven en les novel·les d'aquests autors -en la ficció.

L'esclat de la banlieu d'Estocolm és una excrescència d'un cos que ja no respon a aquella imatge i sí a la ficció novel·lística d'aquests i altres autors. M'he recordat d'un estimat amic, ja mort, Octavi Pallissa, que fa molts d'anys em va dir: Si vols entendre la revolució de 1848 i el Segon Imperi, llegeix L'educació sentimental .

stats