OPINIÓ
Opinió 26/01/2016

Un torero que els té ben posats

2 min

El món ens mostra tota una sèrie de símptomes de no sempre fàcil lectura de cara a l’elaboració d’un diagnòstic. L’èxit televisiu d’alguns reality shows, per exemple, és un símptoma d’una epidèmia d’estultícia que precedeix el control absolut del comú de la gent per part de l’1 per cent de la societat? Podria ser, però, perquè sigui així, no seria menester que l’estultícia que se celebra a la pantalla assolís aquests graus d’impudícia que esfereeixen qualsevol persona amb dos dits de front i amb un de sensibilitat. En tot cas, el grau d’alienació que pateixen o de què frueixen els parroquians d’una banda i l’altra de la pantalla insinua la seva indefensió davant una operació seriosa de control massiu. Diríeu, fins i tot, que moltes de les coses que ens passen a nivell col·lectiu es poden explicar pels tipus de voluntats que forgen aquesta mena de programes.

Tot això fa part d’un gran espectacle: gran per la seva durada i pel nombre d’actors i comparses que hi intervenen, no per l’interès del guió que s’hi representa ni de la música que hi esclata. Enmig de tant de renou i de tanta follia, encara hi destaquen episodis ininterpretables si no els duim al territori de les patologies de l’espanyolitat més abrandada. Ara heu pogut veure com un torero ha torejat una vaqueta amb la seva filla –un nadó– en braços: potser perquè s’avesi a la sang de l’animal, que ja li raja pel llom? De tota manera, ell ens vol enviar un missatge: els té ben posats, que és el cim de la glòria nacional.

Agrairia que algú em facilitàs el diagnòstic de la malaltia que pateix aquella part de la gent que aplaudeix una aital expressió de la barbàrie.

stats