De la utilitat del 9-N
Quina utilitat diríeu que tenen una natura morta de Chardin, un poema d'Ausiàs March, 'El gran Gatzby' de Scott Fitzgerald o una sonata de Schubert? O l'estudi de les quatre pedres arreplegades en un poblat talaiòtic?
Aquests dies s'han registrat moltes maneres d'atacar la consulta del 9-N: des de l'escarni fins a l'amenaça en diverses variants. Tots els atacs, però, contenien la maligna acusació de la inutilitat de la jornada: maligna perquè, en temps de crisi, l'esforç inútil desprèn ressonàncies d'immoralitat i de ridícul.
Però la història no es mou només empesa per guerres o per reformes notariades. Hi ha gestos que revelen als pobles les seves pròpies capacitats i il·luminen els seus somnis. La jornada de diumenge passat, ja voldrien el PP i el PSOE que hagués estat simplement inútil, però segurament tanta ràbia, tanta irritació com els ha causat, sobretot al PP, neix de la seguretat no confessada que el gest del 9-N té un significat històric de la major utilitat en el camí cap al dret real a decidir.
La inutilitat que els dos partits grossos i els seus altaveus han atribuït a la jornada convida a pensar quina idea tenen aquestes formacions del que és útil i del que no ho és. Crec que la resposta és d'una curtedat de mires descoratjadora, impròpia d'uns dirigents polítics que han assumit tan altes responsabilitats en el govern de l'Estat o en el si dels propis partits. Que la jornada no generi grans canvis immediats no significa res: l'elaboració del llevat natural es fa en un espai de silenci, penombra i lentitud. Per ventura s'ha escrit una partitura que un dia es convertirà en himne. Però la 'utilitat' de la jornada rau en el fet que tants i tants de catalans hagin pujat a un turó que els obre més el panorama: i això és molt útil.
