Tenim tanta d’oferta de tot, que la targeta del PP ens ajudarà a orientar-nos una mica. Ara disposarem d’una llista de comerços directament descartables: i no perquè pactin estranyes condicions amb el PP: també els descartaríem si les haguessin pactat amb el PSOE o amb qui sia. La targeta introdueix un element d’interès econòmic immediat que no ajuda gens a millorar la imatge que s’ha imposat de la política.
Que el PP hagi tengut la iniciativa de degradar encara més la política no ens ha de sorprendre: hi té pràctica a bastament, com els jutges s’encarreguen cada dia de posar en clar. El que no s’hauria d’entendre tan bé és com empreses petites, mitjanes i grosses -de grans n’hi ha poques, i quasi totes es mouen en una relativa modèstia econòmica-, el que no s’hauria d’entendre tan bé, dèiem, és que aquestes empreses s’hagin embarcat en una tèrbola aventura que margina la meitat dels possibles clients.
No s’hauria d’entendre, però s’entén, almenys en alguns casos, com el d’Iberostar: entre aquesta empresa i el PP hi ha de fa temps una empatia irrefrenable o, per ventura, una simple comunió d’interessos. És igual, també poden donar cos al club PP petits, mitjans o grossos empresaris addictes o simplement mediocres. Tots ells, però, haurien de tenir una placa al portal indicant la seva pertinença a la xarxa blava, o com es digui, del comerç de la política més baixa.
Que no se n’amaguin. No els suposam cap voluntat d’enganyar-nos -també es pot enganyar per omissió: de fet, és la forma més habitual d’engany-, però ens facilitarien molt les coses si, el que fan, ho fessin amb la cara ben alta. Cap problema: jo veig la placa PP al portal del teu restaurant, i, res, ja en trobaré un altre de neutral. Tan amics com abans -sovint això no implica cap grau d’amistat anterior.
Així i tot, un consell ple de bona voluntat: si pertanys a la part empresarial de la conjuració comercial del PP, tracta bé els empleats, contracta’ls en nombre suficient, no sigui cosa que el client pugui sentir-se ofès per l’espectacle de ser atesos per uns treballadors amb la llengua defora, suats i amargats. Un 10 % de descompte no compensaria la complicitat amb pràctiques quasi esclavistes: en el cas, s’ha d’entendre, que el client tengui una mica de consciència.
