17/12/2012

Cinquè mil·lenni

2 min

Ahir es van celebrar els 300 programes de Cuarto milenio , el programa més veterà de Cuatro, amb 7 anys en antena. Un autèntic rècord en els temps televisius que corren. Per no perdre el to apocalíptic habitual van fer un especial batejat com Dossier del fin del mundo , dedicat a totes les teories sobre el final de la humanitat que han fet tan populars els maies. Una dosi d'optimisme per acabar bé l'any. La gent ho estava demanant a crits. S'ha de reconèixer el talent d'Iker Jiménez per convertir-se en una icona freak sense voler-ho. El seu to misteriós, les seves sentències mirant a càmera, els seus silencis, les seves preguntes retòriques, la seva dicció clara i els seus gestos el converteixen en un mestre de cerimònies perfecte per a un programa d'aquesta temàtica, a mig camí entre la ciència-ficció i l'esoterisme. Res a veure amb Sebastià d'Arbó. Juguen lligues diferents. Jiménez defensa amb una enorme professionalitat i dignitat uns continguts basats, amb perdó, en el fum. Cuarto milenio durant aquests anys ha patit molts canvis en la graella, però sempre ha aconseguit els índexs d'audiència que se li exigien. Té un públic fidel, i això en televisió és un patrimoni immens. Aquesta base de seguidors incondicionals li ha permès sobreviure a tots els atzucacs que ha patit Cuatro i convertir-se en un dels seus rostres més populars. Jiménez sempre podrà dir que ha durat més que Iñaki Gabilondo. I això no ho pot dir tothom. Jiménez s'ha sabut crear un personatge que té credibilitat. Quan el veus, tens la sensació que es creu tot el que explica. O això o és un gran actor. Un d'enorme. No us ho sabria dir. Potser no ho sap ni ell. Ara bé, ahir hauria arrasat si hagués bufat les espelmes del pastís envoltat d'extraterrestres o fantasmes. Però no va poder ser. Potser en la celebració dels 500 programes. L'esperança en el més enllà és l'últim que es perd, no?

stats