01/07/2013

Dol sense cobertura

2 min
Dol sense cobertura

La reaparició de la presentadora Raquel Sánchez Silva, de Mediaset, després de la mort del seu marit, fa escassament un mes, no podia ser més polèmica. Després d'escriure un tuit on donava les gràcies a tothom per les mostres de condol que havia rebut al seu Sony Xperia Z, la xarxa es va indignar. Condol amb patrocini d'un gust ben dubtós. Podia semblar un error, però al programa de l'Ana Rosa Quintana va anar més enllà. Quintana va fer una connexió amb la presentadora, que tot just acabava de participar en un acte promocional de Sony banyant-se envoltada de taurons. Era la seva reaparició televisiva. Quintana només va tenir temps de dir-li " Buenos días " i Sánchez Silva ja va tornar a deixar anar la falca publicitària: " Un beso a tí y a todo tu equipo que me llegaron todos vuestros mensajes a través de mi Sony Xperia Z y me siento muy halagada y muy honrada de hablar con vosotros por primera vez " i ensenyava els dos models del telèfon a càmera. Amb traïdoria. I sí, portava un telèfon a cada mà. El més normal del món, suposo. M'agradaria saber l'opinió que té la marca sobre l'actitud de la presentadora. El que sí que sabem és que la família del difunt està que trina. Raquel Sánchez Silva ha obert una nova via d'esponsorització a la televisió que pot ser molt rendible per als famosos. Aviat les marques podran patrocinar enterraments, divorcis, separacions o desgràcies de tota índole. M'imagino Luis Bárcenas, quan surti de la presó, declarant que ara és feliç perquè "ara ja pot tornar a córrer amb les seves Asic Running III". O a Alícia Sánchez-Camacho, després d'un hipotètic divorci, donant les gràcies "a Marlon Advocats, els meus advocats de confiança". Ja ho veieu, innovar o morir. Encara que, en qüestions de mort, sóc partidari de no innovar gaire o corres el perill de quedar ben retratada.

L'adéu d'Usun Yun. La reportera sud-coreana s'ha acomiadat del programa del Gran Wyoming després de 6 temporades. Ho va anunciar dijous aprofitant el tancament de temporada del programa. He de reconèixer que al principi no vaig entendre el personatge. A grans trets, no em feia cap gràcia una col·laboradora que no sabia ni llegir els acudits davant la lògica desesperació dels seus guionistes. La seva contractació semblava un caprici de Wyoming. La noia no tenia ni gràcia ni ritme. Amb el temps, però, el personatge ha anat creixent, guanyant seguretat fins a convertir-se en un dels estendards de l'exitós programa de La Sexta que enguany ha batut tots els rècords d'audiència. Estic convençut que és l'única persona que ha entrevistat seriosament Fernando Arrabal. A fons. La seva bellesa exòtica i la seva innocent aparença van aconseguir conquerir Arrabal en nombroses entrevistes. El desarmava i n'aconseguia tot el que volia. I això no és gens senzill davant d'un personatge que és pur surrealisme. Aquests moments televisius són pur caviar. I això sol ja té molt mèrit.

stats