Fins a la propera

Avui serà un dilluns diferent. Ens asseurem al sofà, davant la pantalla del televisor, i ja no escoltarem la cantarella de Ramon Pellicer en el Telenotícies vespre dient que els periodistes no signen les informacions en desacord amb la imposició dels blocs electorals. Quin disgust! I deixarem de veure cartellets en les notícies on llegim que la realització de les imatges correspon al partit i no pas al mitjà. Quin trasbals! I tampoc no veurem interromputs els nostres programes preferits per uns apassionants espots electorals que tenim la sensació que hem vist milers i milers de vegades i que ja fa anys que no ens transmeten gaire res i que converteixen les pauses publicitàries en una agonia. Malgrat que tinc la teoria que la majoria de la gent no els acostuma a veure perquè la musiqueta dels espais gratuïts, i imposats!, de propaganda electoral convida a fer zàping de manera decisiva. Maledicció! I avui ja s'haurà oblidat la polèmica pel no debat de 8TV. Quin dilluns més negre!, exclamarem per últim cop. I tot tornarà a la normalitat democràtica fins a les properes eleccions. I qui elecció passa, any empeny. I les properes eleccions els periodistes ens tornarem a queixar de la paradoxa que suposa que quan hi ha campanya electoral és quan menys democràcia hi ha en els mitjans públics i no tan públics. De fet, els polítics, com si fossin tecnòcrates, segresten la voluntat dels professionals de la informació i imposen la seva. Tracten els periodistes com a menors d'edat. Ens tutelen, ens vigilen i ens cronometren. I aquí el santcristo gros no són "els mercats", sinó la "pluralitat". I els principals perjudicats sempre són els mateixos: els espectadors que reben una informació no basada en criteris periodístics. Estic convençut que això algun dia s'acabarà. Ho vull creure fermament, però costa molt ser optimista quan qui fa la llei és jutge i part.