L’ocàs d’Alfonso Rojo
Avui havia de ser l’últim dia del polèmic Alfonso Rojo al capdavant del debat polític matinal Más Madrid a Telemadrid però el van fer plegar abans d’hora, en concret, divendres passat. Ell ha declarat a Bluper que no considera que l’hagin fet fora, sinó que se li acabava el contracte. Les formes indiquen el contrari. En tot cas, l’espai en què Rojo exercia de presentador era dels menys plurals que s’han pogut veure en una televisió pública. Els tertulians d’aquest espai eren la gran majoria de caràcter conservador: Hermann Tertsch, Graciano Palomo, Paco Marhuenda… I les opinions sempre anaven en una mateixa direcció. Des de Más Madrid s’han pogut sentir insults greus contra els polítics sobiranistes catalans, el procés i els dirigents de Podem i de les esquerres en general. Paraules gruixudes basades en l’odi per a tots aquells que no pensen com ells. Irresponsabilitat en la màxima expressió. I Alfonso Rojo no exercia de bomber, tot el contrari. Lluny de mantenir la posició de neutralitat que se li hauria d’exigir a un moderador, expressava les seves opinions pel broc gros i arribava a ser el més exaltat dels presents a la taula. Amb el seu vocabulari groller ha gestionat l’espai com si fos la seva finca, deixant-se portar per les seves fòbies personals i disparant amb bala contra tothom que li feia nosa ideològica. I tot això amb el vistiplau de la direcció de Telemadrid. Això és el més greu. Però qui va contractar Alfonso Rojo sabia molt bé a qui fitxava. És el mateix Rojo que va dir “grassa” a Ada Colau o a Beatriz Talegón. És el mateix Rojo que va dir: “ Éramos pocos y parió Susana Díaz ”. És el mateix Rojo que ha portat fins a l’extrem personal la desqualificació de Pablo Iglesias. Ara bé, sembla que han decidit tancar-li l’aixeta. ¿Això podria indicar un canvi de tendència en la política informativa de Telemadrid? És complicat d’esbrinar, però sí que sembla que la nova presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, dóna un cop de puny sobre la taula i opta per moderar una mica la cadena pública madrilenya. L’extrema politització de l’ens públic ha allunyat l’audiència i ha reduït la seva capacitat d’influència. I cal tenir visibilitat per generar estats d’opinió i mirar de guanyar eleccions. I això Cifuentes ho sap molt bé.
Una reobertura insuficient. L’anunci de la reobertura de Canal 9 el 9 d’octubre és, a priori, una bona notícia. Cal matisar, però, que la televisió pública valenciana només emetrà continguts enllaunats com ara sèries i pel·lícules. I això és radicalment insuficient. Cal que Canal 9 comenci a emetre continguts nous, de proximitat, i arrenqui els informatius. Només així tindrà sentit com a televisió pública, generarà interès en els ciutadans i permetrà reactivar la indústria audiovisual valenciana, absolutament devastada pel tancament de la televisió pública ara fa gairebé dos anys. N’estarem pendents.
