No en el nostre nom
La resposta de Jordi González als que han criticat La noria per la polèmica entrevista a la mare del Cuco no va sorprendre a ningú, em temo. Els arguments pels atacs soferts ja els havíem sentit abans. I el que és pitjor, segurament els tornarem a sentir aviat. González va defensar l'entrevista apel·lant a la llibertat d'expressió i d'informació, va acusar els crítics de posar en perill "les llibertats individuals", de "condicionar la llibertat d'expressió", va criticar els que pretenen censurar i es va permetre afirmar que "tan sols en les dictadures s'expliquen només bones notícies". A més a més, va aprofitar per engegar el ventilador per acusar altres televisions, Antena 3 i Cuatro, d'haver fet la mateixa entrevista "en les mateixes condicions". És a dir, pagant.
El més emotiu però, va ser quan va donar les gràcies a l'1.935.000 espectadors que havien seguit La noria el dissabte gloriós per "creure en la democràcia". Un discurs que s'hauria de passar a les facultats de periodisme i de polítiques, vaja. A casa encara plorem de l'emoció i donem les gràcies a en Jordi per ser el nostre campió de les llibertats individuals i col·lectives.
S'entén la resposta contundent de La noria davant la fuga d'anunciants, oportunistes o no, perquè pot amenaçar la continuïtat de l'espai. I no només això. Si s'escampa l'exemple del blocaire Pablo Herreros, l'instigador de tota aquesta campanya 2.0 contra La noria, Telecinco s'hauria de posar a tremolar. En la seva graella hi ha molts més programes dels que podríem anomenar tòxics, ara que la paraula està de moda, que poden patir fugues semblants. I és que algunes marques han descobert ara que tenen alguna responsabilitat sobre els continguts que emet la televisió comercial que ajuden a pagar. I les que encara no ho han après, que estiguin tranquil·les, que els consumidors els ho faran saber aviat. Benvinguts a la televisió 2.0.
