Fa por llegir que Mercedes Milá ha proposat a Paolo Vasile fer un Gran Hermano per a criatures i un altre per a gent gran. La resposta de l'italià encara no sabem quina és. El Mal no descansa ni per vacances. Sempre en porta alguna de cap. I si a aquestes declaracions hi sumem les de Manuel Villanueva, director de continguts de Mediaset, que va afirmar que és injust que Gran Hermano no tingui un premi Ondas, la cosa ja agafa un color més negre. Hi ha com una ofensiva de Mediaset per reivindicar Gran Hermano . De veritat que no cal. El programa es reivindica sol. El país del món amb més edicions de GH ja té més que comprat el producte. O això o són masoquistes. Espanya és l'únic país del món amb catorze edicions -sí, ho heu llegit bé- del popular reality show . Insuperable. Ara bé, que ens deixin en pau a tots aquells a qui aquest producte televisiu ens resulta indiferent, mancat d'interès, però que al mateix temps ens genera una ràbia infinita, un rebuig frontal i desitgem amb forces que s'acabi d'una vegada. Per caritat cristiana, com deia Joan Gaspart. La proposta de la Milá va en la línia d'estirar més el xiclet. Cal continuar esprement la mamella. Prou. No cal. És innecessari fer passar criatures i jubilats pel túrmix del lumpen televisiu. Ells no ho farien mai. Com a mínim caldria salvar les criatures. És el millor de la nostra societat i no ens podem permetre el luxe de pervertir-los d'una manera tan grollera. Per molt que el ministre Wert ja s'hi estigui esforçant com mai.
Tornen els grisos. Alguns dels editors de l'època daurada d'Alfredo Urdaci a TVE van tornar la setmana passada a la primera línia dels informatius de La 1. Quins records, eh? Ho han fet de la mà de Julio Somoano, el sinistre cap d'informatius de TVE, que segueix insistint a convertir l'ens en l'instrument de propaganda del govern. I excel·leix en la tasca, el noi. Això últim se li ha de reconèixer. Però ara ja no salven ni les formes. Per a què? Coses de la majoria absoluta. Ordena y mando . Oficialment, els canvis pretenen millorar els resultats. Extraoficialment, obeeixen a la necessitat d'augmentar el control de la informació en el pitjor moment del mandat de Mariano Rajoy. El president del govern no aixeca el cap i alguns pensen que els informatius de TVE el poden salvar. Oníric. Aquesta gent deixaran TVE que no la reconeixerà ni la mare que la va parir i amb un perfil irrellevant. Residual. I això el ciutadà no s'ho mereix, entre altres coses, perquè ell és qui la paga. I cal exigir als representants del poble uns mitjans públics plurals i independents. Si no és així, aquests mitjans no tenen cap interès. No és casualitat que els informatius de TVE hagin perdut el lideratge a Espanya. Els temps de pagar i callar han quedat molt enrere. Els grisos poden tornar, però potser es troben que aquesta vegada són ells els que han de córrer.
