Quins abdominals, Pepe!

En la setmana més blava i absoluta dels darrers anys tenia un gran interès l'entrevista que Cristina López Schlichting li va fer a José María Aznar al canal religiós 13 TV. En el programa 13 Eslabones, on la setmana passada havien entrevistat David Bustamante, Aznar va fer un altra mena de concert. Res de nou. L'expresident espanyol continua sent un paio encantat d'haver-se conegut que intenta guanyar-se l'audiència amb el seu discurs segur, inflexible i amb la supèrbia de qui es creu posseïdor de la veritat absoluta.

Aznar va confessar que, per primera vegada, ara se sentia expresident, encara dolgut per les crítiques rebudes després de la seva traumàtica sortida del poder el 2004. Per cert, algú li hauria de dir a en José María que les rialles que va fent quan l'entrevisten generen més por que complicitat en l'espectador. Al sofà vam patir de valent cada vegada que dibuixava un somriure. L'entrevistadora, la López Schlichting, una de les veus més dretanes i extremistes de la COPE, va estar a l'altura del que n'esperàvem. Va lloar l'expresident amb frases com "la seva influència en la història d'Espanya és tan gran que a vostè es deu l'elecció de Mariano Rajoy" i ho va rematar amb "vostè té una gran perspicàcia". Porno del dur, ja ho veieu. I en una cadena ultracatòlica! El millor va ser quan Aznar va explicar que va escollir Rajoy "perquè és diferent de mi". Un motiu de pes i que, per revolucionari, no el trobareu en cap manual de lideratge.

El moment culminant de l'entrevista, però, va venir cap al final. El conegut trio musical Las Supremas de Móstoles van irrompre al plató i li van cantar a Don José María el següent (ho escric en l'idioma original per no desvirtuar l'elaborada rima): "Pepe, que no estás regordete, Pepe / Pepe, ¡qué abdominales! Pepe/ Quédese así". Després d'això qualsevol cosa que escrigui no ho podrà millorar. Al Cèsar el que és del Cèsar.