13/09/2015

Tertúlies estèrils

2 min

Després de l’èxit innegable de la Diada, hi havia un cert interès per veure com tractava el tema la tertúlia política més seguida de la televisió espanyola: la de La Sexta noche. Malgrat la presència entre els tertulians de, per fi, veus sobiranistes —amb Iu Forn i Míriam Nogueras—, la cosa va resultar del tot insofrible i previsible. El bloc unionista, més sorollós i cridaner, encapçalat pels incombustibles Francisco Marhuenda i Eduardo Inda, i amb les anades i vingudes del xòuman Xavier Sardà, es va tornar a mostrar monolític i impermeable a les raons dels independentistes i va esgrimir els arguments que repeteixen com un mantra: que si la Catalunya del 3% ha segrestat la Diada, que si tot plegat és un invent de Mas, que si l’adoctrinament a les escoles, que si Catalunya té l’autogovern més gran del món, que si a Catalunya es discrimina la gent amb cognoms castellans, que si el català mai havia tingut tant reconeixement com fins ara, que si TV3 manipula, que si Catalunya sortirà de la UE, que si el país s’empobrirà, que si la manifestació recordava “otras marchas de los años 30”… Res de nou i una tristesa infinita en comprovar que no hi ha res a fer.

És impossible establir acords amb un mur. No es pot mantenir un debat quan una part es dedica a fabular, s’instal·la en la mentida permanent i en la desqualificació de l’adversari. Inda, per exemple, no va dubtar a fer insinuacions falses i de molt mal gust quan Iu Forn va gosar demostrar, amb dades, que les tertúlies dels mitjans públics catalans són les més plurals de l’Estat. L’atac personal com a recurs quan la realitat no t’agrada. I quan el tertulià andalús Javier Aroca va gosar defensar el dret a decidir dels catalans, el bloc unionista el va acusar d’estar traint el seu poble. Lamentable. El bloc unionista, molt més acostumat al cos a cos de la tertúlia televisiva, anava apujant el to i el volum, cosa que va obligar el moderador de l’espectacle, Iñaki López, a demanar calma. Diàleg de sords. Debat estèril. Temps televisiu perdut. I un cop acabada la tertúlia, entrevista —oh, sorpresa!— a Albert Rivera. Hora d’anar a dormir.

Un perill públic. Erik Putzbach, un suposat estilista de moda i col·laborador de diversos mitjans, és un d’aquells personatges excessius que caldria retirar urgentment del mitjà. Confon provocació amb mal gust i falta de respecte. En la seva col·laboració al programa Isabel entre amics, de 25TV, va deixar anar perles com aquestes: “Britney Spears se volvió una foca”. I va afegir: “Hablando de perras, aquí veis a la mía”. Parlant de Jennifer Love Hewitt va dir: “Pedazo de culo que tiene esta actriz” i “Que no salga de casa hasta que no se le quite esa celulitis”. D’Eva Longoria va opinar que “es enana, plana totalmente y tiene un culo enorme”. Ja ho veieu: el noi és tot respecte i consideració. Ofensiu, vexatori i condemnable.

stats