21/01/2013

Tornaran

2 min

Ahir es va acabar la primera temporada de Gandía Shore a la MTV. S'ha fet llarga. Durant tres mesos hem patit les aventures i desventures de vuit indocumentats, sense ofici ni benefici, convivint en una casa a Gandia. Cada diumenge, com una tortura. Duríssim. La versió espanyola de Jersey Shore no ha aportat res de nou al format, però ha repetit l'èxit d'audiència de la sèrie original. Ho ha petat a les xarxes socials i ha sigut un triomf indiscutible entre el públic de 13 a 24 anys. Segurament, uns dels nínxols més atractius per als anunciants. Mare meva com està el pati, oi? Les xifres ho diuen tot. Però què ens ha aportat aquest programa? Morbo, mal rotllo, paraules malsonants, borratxeres a totes hores, testosterona, sexe, patetisme… Costa de trobar-hi algun valor positiu. Hauríem de rebuscar moltíssim i, tot i així, seria realment complicat. No val la pena fer l'esforç. Pedro García Aguado, d' Hermano mayor de Cuatro, tindria feina a dojo intentant domar els protagonistes de Gandía Shore . Missió impossible, em temo. Potser en la segona temporada, que ja han confirmat que es gravarà, seria interessant integrar-hi l'exwaterpolista, que ara fa de coach . Seria la cirereta per a aquest format d'origen nord-americà. Seria la sublimació del conflicte vist com un pur espectacle televisiu.

I, mentrestant, avui podrem veure el segon capítol de Polseres vermelles . Dilluns passat va aconseguir una quota de pantalla del 49% entre els joves de 13 a 24 anys. Això vol dir que gairebé un de cada dos adolescents catalans que veia la televisió va apostar per la sèrie creada per l'Albert Espinosa. Èpic. Brutal. De rècord. I una gran notícia per a una TV3 que busca desesperadament rejovenir l'audiència. Una demostració clara que es pot arrossegar el públic més jove apostant per una altra mena de continguts. La bona televisió també interessa. Fins i tot als adolescents. A veure si algú en pren nota.

stats