L’estrena d’Un tiempo nuevo dissabte a la nit a Telecinco va ser força decebedora. L’espai és un clon de La Sexta Noche malgrat que el seus responsables ho neguin. De fet, Mediaset ha fitxat gran part de l’equip que feia l’espai de la Sexta. Més clar… Telecinco pretén amb aquesta jugada recuperar l’espai que havia ocupat amb èxit La noria en el prime time de dissabte i fer mal a la competència de La Sexta. En tot cas, el primer programa no va estar a l’altura. L’entrevista al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va ser avorridíssima. Pitjor que una inspecció fiscal per via rectal. El que havia de ser el plat fort del programa, no va passar de ser un aperitiu amb patates braves congelades. Sandra Barneda, la copresentadora de l’espai, no va saber treure-li suc al ministre més polèmic i prepotent que té Rajoy. Barneda preguntava sense gens de convicció. A casa no ens la vam creure en cap moment. Ni tensió ni ritme. Tampoc Pepa Bueno, el gran fitxatge, ni Carmen Tomás, ni Fernando Varea d’El País, ni Pilar Gómez de La Razón van mossegar gaire. Tots plegats semblaven cohibits. ¿Els nervis del primer dia o tots encara estaven tocats per la derrota del Barça al Santiago Bernabéu? El que deia, patates braves congelades i salsa de pot. I això que el copresentador de l’espai, l’home de l’etern somriure Javier Ruiz, ens anunciava en començar: “ No les vamos a decepcionar ”. Més valdria que en lloc de vendre fum, pelés les patates. El millor de l’entrevista va ser el vídeo de la presentació. Amb això ja està tot dit. Molt fan del redactor que va escriure un off que deia: “ Hijo de un pintor, vivía en un cuarto piso sin ascensor ni calefacción ”. Quants sents coses com aquesta, no saps si s’enfoten del personatge o es passen de pilotes. M’agrada ser malpensat, què voleu que us digui. Va semblar que fins i tot Montoro s’encomanava del to baix del programa i de l’atonia dels seus col·laboradors. Montoro està més còmode al Congrés de Diputats esbatussant-se amb els socialistes. Se li nota. Amb aquests ingredients, els dits es posen nerviosos sobre el comandament a distància. Suor freda. I pam! Canvi a La Sexta Noche. I què t’hi trobes? Una entrevista al Gran Wyoming. I Wyoming amb la destral repartint mastegots a tot l’arc parlamentari i als poderosos en general amb la seva mala llet habitual. Pletòric. I tornes a Un tiempo nuevo i veus en Montoro dient que “ no nos confundan los números ”. I tornes a Wyoming de cap. Ni t’ho penses. Entre un còmic professional i un d’aficionat jo sempre em quedo amb el primer. No hi ha color. I quan acaba en Wyoming, tornes a Montoro que diu que “ confien en España ”. No fotem, senyor ministre. I en acabar l’entrevista, Montoro els va desitjar “ la mejor de las suertes ” a tot l’equip d’ Un tiempo nuevo. La necessitaran.
