La llei de la selva

Aquesta segona temporada de Frank de la jungla encara està sent més dura que la primera. Francisco Cuesta, àlies Frank, està més crescudet que mai, més maleducat amb els seus companys -ja comencen a ser cèlebres les bronques al seu operador de càmera-, i ens ensenya sense pudor que aquest estiu ha ampliat el seu arsenal de paraules malsonants, sorollets incomprensibles i insults diversos. L'aventurer de Cuatro, extenista castís establert a Tailàndia, continua demostrant que enmig d'un programa d'animals ell és el més bèstia de tots. El programa no té cap caràcter divulgatiu, és pur entreteniment, i hi veiem aquest Indiana Jones d'estar per casa -va amb unes Crocs vermelles per la selva!- barallant-se amb tota mena de fauna salvatge, però amb especial predilecció per les serps. Fa poc, un escurçó el va mossegar a la cama i vam haver de patir primeríssims plans de la ferida i de com hi introduïa un ganivet per extreure'n el verí. Unes imatges collonudes a l'hora del sopar del diumenge i ideals per començar la setmana. Gràcies, Frank! Fa tota la sensació que el Frank, més que estimar els animals, disfruta com ningú fent patir les pobres bèsties. Ha arribat a l'extrem d'utilitzar una pistola elèctrica per mostrar-nos la mala llet que pot tenir un ratpenat. En un país més proteccionista amb la fauna ja estaria a la presó, em temo. He de confessar que el personatge m'ha generat rebuig des del primer capítol, per la seva manera de ser, però especialment per la seva prepotència i pels seus aires de superioritat sobre els tailandesos: animals o persones. És el típic turista que mai voldries tenir a casa, perquè ve a maltractar-te i a humiliar-te. Ja em perdonareu, però si he de convidar algun Frank a casa jo sóc més de Frank Spencer, l'entranyable, i maldestre, protagonista de N'hi ha que neixen estrellats . Em sentiria molt més segur al seu costat que no pas amb l'energumen de les Crocs vermelles. Beeetyyyy!