14/01/2013

Els millors gestors del món

2 min

Aquest cap de setmana s'ha confirmat la defunció de Telemadrid. Més de 800 treballadors ja han rebut el burofax en què se'ls notifica l'acomiadament. Punt final. L'autonòmica madrilenya es queda amb una plantilla residual, amb més directius que altra cosa, i és de suposar que aviat serà privatitzada. Ara a veure qui és el valent que compra una marca tan desprestigiada com aquesta. No future . Calia aprimar-la al màxim per poder vendre-la al millor postor. Aquesta operació arrenca el 2003 amb l'arribada d'Esperanza Aguirre a la presidència de l'autonomia. La lideresa , tan liberal tota ella, va nomenar de director general de Telemadrid el seu cap de premsa, Manuel Soriano! " No hase falta desir nada más ", que deia aquell. Sense vergonya i qui elecció passa any empeny. Des del 2003, la televisió madrilenya, cada vegada més polititzada, no ha aixecat cap. Tampoc no han parat les denúncies reiterades dels seus treballadors per la manipulació informativa permanent. Les audiències també cauen en picat des de llavors i, ara mateix, Telemadrid era una de les últimes opcions dels televidents madrilenys malgrat l'alt cost que els suposava. Té molt mèrit passar d'una quota de pantalla mitjana anual del 20,6% (1998) al 2,1% d'aquest divendres. Perdonin, però això no és incompetència; això és mala fe. Ningú és tan negat. Això és prendre els espectadors per rucs i els contribuents per imbècils. I així ens va. I ara, quan ja ho han destrossat del tot, se'n desfan. Això no és gestionar la cosa pública, això és saquejar-la. Les coses pel seu nom. I ho paguem tots. Bé, tots, tots, no. Alguns dels principals responsables del saqueig van desembarcar fa uns mesos a TVE. Calia premiar-los d'alguna manera, no? I allà continuaran la seva feina d'enderrocament. Incansables i fidels a qui els mana, però no els paga. Fins quan ha de durar la broma?

stats