Les connexions entre María Casado, presentadora de Los desayunos de TVE, i Mariló Montero, La mañana de la 1, amenacen de convertir-se en un format propi a Televisió Espanyola. Cada matí, quan hi ha connexions entre els dos programes, es produeixen moments absolutament surrealistes, converses irrellevants que només interessen a les dues protagonistes i, en general, una sensació de falsa cordialitat, accentuada per la rialla forçada i perenne de Mariló Montero, que fa una mica de vergonya aliena. Està bé intentar ser natural, però tampoc cal forçar les coses. La situació comença a ser insostenible. Algú hauria de prendre mesures. Així, gràcies a aquest exhibicionisme oratori ens hem assabentat, per exemple, que tenen pendent anar al cinema des de fa molts dies però com que sempre van tan ocupades no acaben de trobar el moment. Quin gran titular. Aquest és el nivell informatiu de tot plegat. Es veu que tenen un grup de WhatsApp i tot, on s’envien missatgets d’amiguetes amb el permís de Mark Zuckerberg. L’altre dia, però, en una d’aquestes converses d’ascensor, la Mariló disparava amb bala. Començava la conversa la Casado i li feia una bona centrada: “ Mariló, hoy vamos a aprender mucho contigo ”. “ Pero si se aprende todos los días mucho conmigo, hago un programa de 4 horas maravilloso lleno de información muy buena ”, reblava la Montero. “Pero si yo lo sé, a mí no me has de convencer, yo ya estoy convencida y estoy entregada a la causa ”, hi afegia la Casado. I finalment, la Mariló sentenciava: “ Hay alguien que se empeña en verlo de otra forma, peor para ellos ”. I les dues somreien. No sabem si el missatge anava per als crítics dels mitjans de comunicació, per als milers de detractors que té a les xarxes socials o bé el motivaven les crítiques internes que ha rebut de TVE. En tot cas, la Mariló faria bé de fer un esforç per mirar d’evitar que cada setmana sigui notícia per una polèmica, un lapsus o una pixada fora de test.
El ‘cutrelux’ d’Eurovisió. La murciana Ruth Lorenzo representarà Espanya a Eurovisió. Ja estem més tranquils. Feia dies que a casa no dormíem pels nervis provocats per tanta incertesa. I cada any la mateixa història, tu. Polèmica pel format d’elecció, polèmica per l’elecció del representant i, finalment, polèmica pel resultat a Eurovisió. El pitjor de tot plegat és aquest interès per donar una pàtina de democràcia a un concurs que és un enorme homenatge al cutrelux. De jutjat de guàrdia. S’intenta generar expectativa per un xou que ja fa anys que ha deixat de tenir cap mena d’interès musical. No us hi esforceu. Ah, i també és una via per vehicular el nacionalisme espanyol més ranci. Això que no falti. Uns barregen política i esport; d’altres política i música. Crec que tinc clar que això últim és pitjor i que, a més a més, ho pago amb els meus impostos.
