La pitjor empresa del món

El trofeu que s’atorgarà el gener del 2015 serà el més preuat des que es va iniciar el campionat, ja que en aquesta ocasió les sis candidates que hi competeixen han estat seleccionades entre les 10 premiades en anys anteriors. És com si es votés entre els últims 10 guanyadors de la Bota d’Or futbolera per veure entre tots ells qui és el millor entre els millors. Sí, des de fa uns dies està oberta la pàgina web del premi Public Eye, organitzat per Declaració de Berna i Greenpeace Suïssa, que dictaminarà quina és la pitjor empresa del món si les mirem amb ulls crítics, amb ulls que s’irriten quan observen com es permeten violar repetidament drets humans i laborals i com es practiquen amb èxit grans operacions de corrupció i terribles pràctiques que destrueixen el medi ambient.

Quan mires la llista de les sis seleccionades, et passa com a qualsevol membre d’un jurat que diu allò de “Ens ha estat molt difícil escollir, totes són francament grans candidates, si fos per nosaltres els hi donaríem el premi a totes, l’important és participar”. Doncs bé, participem-hi. Aquestes són les nominades.

Gazprom, la companyia de gas més gran del món, propietat principalment de l’estat rus, que desatenent totes les recomanacions i incomplint les normatives va gosar plantificar enmig de l’Àrtic la primera plataforma de perforació petroliera. Els seus mètodes per controlar possibles abocaments sonen a acudit. “15 pales, 15 galledes, 3 eixos i un martell” són les seves mesures, explica la mateixa companyia. L’obsessió de Putin per extreure petroli, com gairebé tots els mandataris del món, posa en risc la fràgil i verge regió de l’Àrtic. Els óssos blancs votaran per Gazprom, i els peixos que han sofert els tremolors de la plataforma Castor enfront de les costes del delta de l’Ebre, per simpatia, també.

Walmart, la gran superfície que hi ha en tots els racons dels EUA, també és mereixedora del premi, com ja ho va ser l’any 2005, quan s’alertava de com ignorava les condicions de treball de les empreses proveïdores de les seves superofertes. Anys després, la tragèdia a la fàbrica de Bangla Desh demostra que, com moltes altres empreses de l’alimentació i del tèxtil, no han fet res en favor de les moltes persones explotades en maquilas, en hivernacles o en pisos francs. Votar per Walmart és votar per Inditex, per Pescanova, per Carrefour o per Mercadona, ja que no hi ha diferències entre els qui s’imiten.

El 2 de desembre es compleixen 30 anys d’aquella nit aterridora a Bhopal, al centre de l’Índia, en la qual més de 20.000 persones van caure mortes al carrer per uns fums tòxics. L’empresa propietària de la planta de pesticides que els va emetre, Dow Chemical, encara no ha pagat cap compensació, ni ha netejat la fàbrica, ni els barris, ni s’ha fet càrrec de les cures que necessiten, fins i tot, nenes i nens que han nascut després de la tragèdia. Votar per Dow Chemical no és votar per 30 anys d’oblit, és votar per 30 anys de la digna lluita dels afectats. És el vot de les mares que a l’Argentina lluiten avui perquè s’aturin les fumigacions amb pesticides de Monsanto sobre els camps de soja que envolten -i asfixien- els seus barris i pobles. D’alguna manera és votar també per McDonalds i tot el model d’indústria de la carn que engreixa els seus animals engabiats amb aquesta soja.

I a qui voten les persones desnonades de les seves llars? A qui voten els qui van comprar preferents? Que votin Goldman Sachs, responsable de la crisi que ha endeutat països com Grècia o el nostre, cosa que ha provocat la fallida del que anomenàvem estat del benestar. Amb dirigents giratoris especialitzats en l’art de l’especulació, Goldman Sachs té a la seva nòmina la perversió d’haver recuperat la pràctica d’invertir en grans bàsics i terra agrària, cosa que causa pujades de preus en els aliments que instantàniament fa que milions de persones no puguin menjar. Molts votaran Goldman Sachs per votar contra els seus crims.

Que una sola empresa controli, amb més de 150 mines al món, no menys del 60% del zinc mundial, el 50% del coure, el 30% de l’alumini i el 25% del carbó és suficient per atorgar-li el nostre vot, però si observem que en tots els llocs on estan instal·lades -menys a Suïssa, on solament emmagatzemen beneficis- es parla d’expulsió de la pagesia, contaminació dels rius i camps, les motivacions per votar Glencore es redoblen. Com Glencore, la sisena nominada, Chevron, té un negre currículum mediambiental en què destaca el principal vessament de cru: 103 milions de litres de petroli a les selves equatorianes, cosa que impossibilita la vida de les comunitats indígenes. Recentment Chevron, incansable perforadora, ha signat un conveni amb YPF per avançar en l’explotació del jaciment de Vaca Muerta, territori maputxe dins de l’Argentina, mitjançant la qüestionada tècnica del fracking. Votar per aquestes dues empreses és assenyalar amb el dit qui es dedica a aprofundir en la crisi ecològica d’un planeta de recursos finits.

La votació ja està en marxa i, com que ens afecta a tots, tots hi podem participar. Feu la cerca i el clic: “Public Eye Awards”.