Petroli i política (i 2)

El 26 de desembre passat vaig escriure en aquest diari un article en què afirmava que una de les causes de la forta reducció del preu del petroli pot ser el conflicte existencial entre l’Aràbia Saudita, sunnita, i l’Iran, xiïta. El paper de l’Aràbia Saudita va ser clau perquè l’OPEP, el 27 de novembre, decidís no reduir la producció de petroli, impedint així una recuperació del seu preu. El context en què es va prendre aquesta decisió és el de les negociacions sobre el programa d’energia nuclear de l’Iran, que haurien d’acabar a finals de juny d’aquest 2015. L’impacte regional i mundial que pot tenir el desenllaç d’aquestes converses és prou conegut, tot i que no sempre adequadament valorat. La reducció del preu del cru, juntament amb els efectes de les sancions econòmiques internacionals, està afectant fortament l’economia iraniana, una situació que en bona lògica pot afeblir la seva posició negociadora pel que fa al programa nuclear.

En aquest article voldria fer un breu seguiment d’una sèrie de fets que s’han produït en aquestes últimes setmanes i que vindrien a incidir en les reflexions que vaig compartir amb vostès al mes de desembre.

Pel que fa a la situació econòmica de l’Iran, el diari Financial Times va publicar un article el 20 de gener en què feia referència a les creixents dificultats que tenen els importadors d’aquell país per obtenir divises per fer front als pagaments als seus proveïdors internacionals. Aquesta situació fa que el ritme d’importació de productes bàsics s’hagi alentit significativament. Desenes de vaixells esperen durant setmanes a Bandar Abbas, el principal port del sud de l’Iran, negant-se a descarregar el producte que transporten si abans no han cobrat.

Tot això succeeix en un entorn d’inflació del 17% i una taxa d’atur del 23% i que segueix creixent. Ali Taiebnia, ministre d’Economia iranià, ha declarat que la caiguda del preu del petroli està produint “condicions crítiques” per a l’economia del país, cosa que fa que s’enfronti, segons ha manifestat, a una situació fins i tot pitjor que la de la guerra amb l’Iraq dels anys 80. El pressupost per a l’any 2015, que per a ells comença al mes de març, s’havia configurat estimant un preu del petroli de 74 dòlars per barril. Ara està en revisió, amb una previsió de 40 dòlars per barril.

Els efectes no es limiten a la situació política i econòmica interna de l’Iran. A tall d’exemple, i segons publica el diari geopolític Stratfor, aquest país ha hagut de reduir el finançament a Hezbol·lah en un 35% el 2014.

El que també crida l’atenció és que tot això succeeix en un moment complex per a l’Aràbia Saudita. El conegut relleu al capdavant de la seva casa reial suposa per al nou rei Salman un incentiu a no retallar despesa en l’inici del seu mandat i a aconseguir una situació socialment estable. Aquest incentiu és força més elevat si es té en compte la situació de caos del seu veí del sud, el Iemen, on ja ha dimitit el president i on sembla que les milícies xiïtes controlen la capital.

En aquest context, tot i les previsions que apuntaven que l’Aràbia Saudita hauria de reduir el seu pressupost en un 17% com a conseqüència de la caiguda del preu del cru, recentment s’ha anunciat que no es produirà cap tipus de reducció. El fons de reserva de 750 bilions de dòlars ajudarà a finançar el manteniment de la despesa per evitar que augmenti el risc d’inestabilitat social. El dèficit que es preveu finançar aquest any és de 40 bilions de dòlars.

És evident que també hi ha causes estrictament econòmiques en la reducció del preu del cru. En aquest sentit, a l’Aràbia Saudita li interessa mantenir la seva quota de producció i és evident que una reducció del preu del petroli farà que disminueixi l’oferta d’aquells agents econòmics que incorren en costos de producció més elevats que els dels països de l’OPEP.

Però cal integrar el factor polític en l’anàlisi de les causes de l’evolució del preu del petroli. En cas contrari, només estarem tenint en compte una part de la realitat. En aquest sentit no poden sorprendre les recents declaracions d’Ali Makhedi, viceministre de Petroli de l’Iran fins a l’any passat, en què acusava l’Aràbia Saudita d’utilitzar el preu del cru com a eina política, una acusació que va ser negada tant pels saudites com per la mateixa OPEP. El que va dir Ali Makhedi va ser, literalment: “El preu del petroli s’està utilitzant al servei dels interessos estratègics d’un dels principals productors. Els factors polítics no hi haurien d’estar presents”. Sembla bastant clar a qui s’estava referint.