Darrere dels incendis mortals de Grècia

Quin paper han tingut l’austeritat i la Gran Depressió de Grècia en la ineficàcia de la reacció?

Dilluns passat va haver-hi a l’Àtica una catàstrofe bíblica. Vaig veure’n els primers senyals poc abans del migdia a l’aeroport d’Atenes, on acomiadava la meva filla, que marxava a Austràlia. Un tuf intens de fusta cremant-se em va fer mirar el cel, on brillava un sol blanquinós, envoltat per la reveladora foscor diürna, com la d’un eclipsi, que només pot ser causada per una columna de fum molt alta i espessa.

Cap al vespre, va començar a arribar l’allau de notícies. Moltes de les cases dels nostres amics i algunes de les dels nostres familiars de l’est de l’Àtica havien quedat destruïdes. Els incendis forestals s’havien desbocat, s’estenien cap a la línia de la costa, molt urbanitzada, i aïllaven d’Atenes les poblacions de Mati i de Rafina, on els habitants es veien obligats a fugir cap al mar.

Vaig tenir constància de les primeres víctimes quan em van parlar de la greu situació que vivien els activistes del nostre moviment polític, DiEM25. Les flames els van destruir la casa, a Mati, i també totes les altres cases del seu carrer; però es van salvar. Per ben poc. Els veïns de la casa del costat van morir; quan l’endemà van descobrir els seus cadàvers, estaven apinyats, amb la filla de tres anys al mig d’una rotllana colpidora.

I el degoteig de notícies funestes va continuar. Una amiga i el seu marit han desaparegut i la casa on vivien ha quedat feta miques. Un cosí, que té la casa dalt d’un penya-segat, vora el mar, va haver de saltar des de 70 metres d’alçada a les aigües rocoses mentre se li incendiava la casa; afortunadament, uns pescadors el van rescatar. Però 26 persones més, que s’havien acostat molt a la mateixa costa, van sucumbir al fum i les flames abans de poder arribar a l’aigua. Quan escric això, la xifra oficial de morts és de 81 i hi ha una quantitat indeterminada de persones desaparegudes. Em falten les paraules.

El clima es va confabular amb les mancances cròniques de l’estat i la societat grecs per convertir un incendi incontrolat en un infern mortífer

Per què ha passat? Un hivern sense pluges ha generat una gran extensió de boscos i matollars ressecs que, en un dia en què la temperatura es va enfilar fins als 39 graus i el vent bufava a 130 quilòmetres per hora, van alimentar l’incendi. Però en aquest nostre Dilluns Negre, el clima es va confabular amb les mancances cròniques de l’estat i la societat grecs per convertir un incendi incontrolat en un infern mortífer.

El model econòmic de la postguerra de Grècia es va basar en un desenvolupament urbanístic anàrquic i no planificat per tot arreu (incloent-hi congostos i boscos de pi). Això, com en qualsevol altre país en vies de desenvolupament, ens ha deixat a mercè dels incendis forestals mortals a l’estiu i de les inundacions a l’hivern (només l’hivern passat, 20 persones van morir en cases construïdes a la llera d’un antic riu).

Aquest fracàs col·lectiu, naturalment, es veu potenciat i agreujat per la perpètua manca de previsió de l’estat grec: la seva incapacitat per retirar dels camps i els boscos tota la matèria que s’hi ha acumulat durant l’hivern i la primavera, per exemple, o per establir i mantenir rutes d’evacuació per als residents. Després, hi ha els delictes habituals de l’oligarquia, com les tanques il·legals aixecades al voltant de vil·les costaneres amb la finalitat de privatitzar la platja. Els testimonis amb qui he parlat diuen que moltes persones van morir o van resultar greument ferides intentant saltar el filferro espinós que els rics havien instal·lat entre ells i el mar.

I, per acabar, també hi ha la culpa col·lectiva de la humanitat. Si una cosa demostra aquesta catàstrofe és fins a quin punt el ràpid canvi climàtic desencadena fenòmens naturals que castiguen els errors humans.

La 'troica' de creditors oficials de Grècia ha privat activament l’estat grec dels recursos i la capacitat que necessita en situacions com aquesta

Amb les notícies dominades per afirmacions cridaneres sobre l'origen intencionat dels incendis, els funcionaris eviten haver de reconèixer la falta de previsió i la incapacitat per adoptar i fer complir les lleis i les normes de seguretat adequades.

Quin paper han tingut l’austeritat i l’actual Gran Depressió de Grècia en la ineficàcia de la reacció? El cos de bombers, els organismes de protecció civil, els serveis d’ambulàncies i els hospitals pateixen un terrible dèficit de personal. Si bé triplicant la quantitat de brigades de bombers i els avions d’extinció no hauríem aturat els incendis, difícilment podem esperar que un país en què des de fa una dècada hi ha un declivi dels serveis públics, les comunitats i la moral pugui estar ben preparat per a un desastre agreujat pel canvi climàtic.

Hi ha periodistes que em pregunten si la Unió Europea ens està ajudant. La realitat és que hem tingut incendis devastadors abans i després d’entrar a la UE i canviar el dracma per l’euro. La UE no ens ha ajudat en cap sentit a lluitar contra les flames, una tasca que no forma part de la seva competència, i no se la pot responsabilitzar dels incendis o dels 70 anys d’abús del medi natural per part de la societat grega. Ara bé, és indubtable que durant l’última dècada la 'troica' de creditors oficials de Grècia –la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional– han privat activament l’estat grec dels recursos i la capacitat que necessita en situacions com aquesta.

Així doncs, ¿podria ser ara el moment (pregunten els mateixos periodistes) en què Atenes es rebel·li i exigeixi el final de l’austeritat i les retallades de despesa que dificulten la supervivència de Grècia? Esclar que sí! Qualsevol moment és bo per enfrontar-se a la 'troica' davant de la camisa de força d’una austeritat inútil i unes polítiques socials misantròpiques que han creat una crisi humanitària permanent a Grècia.

Al llarg d’una dècada, hem perdut moltes més persones a causa de la tragèdia produïda per l’establishment de la UE que no pas per cap inundació o incendi forestal. Des del 2011 s’han suïcidat més de 20.000 persones, mentre que un de cada deu grecs en edat laboral ha emigrat a causa de la depressió econòmica que la UE ha imposat a Grècia.

M’imagino que a Brussel·les es vessaran llàgrimes de cocodril sobre les nostres víctimes de l’incendi i que el govern grec adoptarà una actitud igual d’hipòcrita. Però no m’imagino cap gir en la misantropia organitzada que pateix Grècia només perquè hagin mort gairebé 100 persones en un sol dia. Fins que els progressistes d’Europa no s’organitzin, acceptin responsabilitats regionals i facin un front comú per pressionar en l’àmbit de la UE, no canviarà res, sinó que continuarà l’enfortiment de grups polítics orgullosament misantròpics com l’Alba Daurada de Grècia, la Lliga d’Itàlia, la Unió Socialcristiana i l’Alternativa per Alemanya d’Alemanya, el govern austríac de Sebastian Kurz i l’eix il·liberal que formen Polònia i Hongria. En aquest context, els incendis forestals de Grècia són un recordatori tràgic de la nostra responsabilitat col·lectiva com a europeus.

Etiquetes