Ignasi Aragay

Ignasi Aragay

Director adjunt de l'ARA

La meva il·lusió sempre ha estat fer un gran diari en català, de nivell europeu. Vaig sumar-me a l'ARA quan encara no sabíem com seria l'ARA. Amb el Carles Capdevila vaig riure molt i vaig aprendre'n molt. Amb l'Esther Vera no hem parat de millorar el diari. Llegir i escriure és la meva manera de ser al món.

El meu poble i jo

A força de compadir-lo i d’elogiar-lo, hem acabat fent del poble català, de la societat civil, de la bona gent, un tot idealitzat: solidari, generós, treballador, compromès, assenyat i arrauxat a parts...

La càrrega de sentir-se català

Es poden trobar a faltar les coses dolentes? Fugir del passat no sempre és possible. Pot ser tan difícil com fugir d’un mateix. L’herència rebuda sempre és allà, en un racó de l’ànima, de la nostra memòria....

Quina unitat? Quin diàleg?

El miratge de la unitat independentista ha quedat aquesta setmana definitivament esborrat. La col·lisió entre Puigdemont i el PDECat ha acabat de trencar l’encanteri. Les ànimes de l’independentisme són...

Tres dones durant l’epidèmia del 1374

El 1348 la pesta negra va assolar Europa. En molts indrets va morir la meitat de la població. A Saragossa i València hi va haver moments en què perdien la vida 300 persones al dia. A Barcelona, gairebé tots...

Els bons mestres

Els bons mestres sempre se’n surten, sempre hi posen tota la seva intel·ligència, enginy i passió. Durant la pandèmia ho han demostrat. Les crítiques que s’han fet a la gestió educativa de la pandèmia no...

Diòxid de carboni

“Quan el pare no mirava, passava les puntes dels dits per damunt de la neu carbònica, fins que em començaven a cremar. Era una sensació dolorosa però massa temptadora per no reincidir-hi. Potser sonarà...

L’abstinència de la ‘viatgitis’

Avui comença l’estiu. Serà, no hi ha dubte, diferent, molt diferent, estranyament immòbil, pausat. Havíem arribat a aquell punt en què si no viatjaves no eres ningú. El low cost ens havia convertit en...

La revenja de les dones

Quant temps fa que Rússia no se’n surt? Hi ha com un aire de fatalisme que acompanya la història del país. Com si la decadència fos un tret permanent, un llegat irreprimible deixat per l’aristocràcia del...

‘All you need is LAF’

Les sigles LAF responen a la societat secreta Lliga de les Abraçades Furtives. Es pronuncia com la paraula anglesa love. Amor. Em consta que la LAF, aquesta peculiar entitat reactiva al món del covid-19,...

La il·lusió mínima vital

Tornen a rugir els carrers, tornen a rugir els polítics, tornen a rugir les desigualtats. La vella normalitat ja és aquí, ara amb mascareta. Tres dubtes no necessàriament coordinats: què se n’ha fet...

Catalunya no és racista, però sí paternalista

El periodista Toni Cruanyes s’ha fet la pregunta del milió o, més ben dit, dels 7,5 milions: com som els catalans? Aquest interrogant identitari nacional és tan vell com les nacions, o potser més. A Un...

Desemmascarats

Ens hem acostumat a la mascareta. Primer ens enrèiem dels ciutadans d’origen xinès que la portaven. Però tenien raó. I en poc temps l’hem feta nostra. L’ésser humà té una fabulosa capacitat d’adaptació, i...

Només pintava el que estimava

Claude Monet (1840-1926) és el gran pintor impressionista francès. Qui no coneix algun dels seus quadres? Els nenúfars, les roselles, les grans escenes a l’aire lliure, la Camille... El color i la llum per...

El català, cosa de tots (altra vegada)

Parafrasejant Freud, anava a titular aquest article El malestar de la llengua però hauria caigut en la visió depriment que tant es porta ara. Quina mandra. Ja ho sé que el català fa temps, fa segles, que...

23 de maig, el dia més bonic

Mai no hi va haver un dia més bonic,/ [...] Aquell dia cinc minuts de pluja tempestuosa / van sacsejar les roques tèbies,/ com si volguessin assegurar-se, amb una llàgrima,/ que la seva bellesa tindria la...

‘Are Spain (& Catalonia) different?’

Som l’únic país que hem obert abans els bars que les escoles. També hem obert abans les perruqueries que les llibreries i les biblioteques. Després de l’inicial confinament total i necessari, mai vaig veure...

La por a manar

Portem 40 anys governant-nos i què hem après? Hem après a manar-nos? Manar vol dir pensar en el conjunt i, per tant, perjudicar algú, fer-se antipàtic a una part. No es pot fer sempre content a tothom. A...

Gran ‘cuidado’ amb Josep Pla

L’any que ve farà quatre dècades que Josep Pla va morir, el dia de Sant Jordi de 1981. Els anys anteriors, el gerent del Motel Empordà i exseminarista Josep Valls va fer-hi amistat i va tenir la paciència i...

Peix al covid

Comença a haver-hi sospitoses evidències lampedusianes que tot tornarà a ser igual o pitjor. Com passa sovint amb la història, les continuïtats soterrades són més sòlides que els aparents canvis. A part de...

La misteriosa força d’una dona perdedora

Els éssers humans tenim més aigua que sang. Per això podem vessar llàgrimes i no sang. Quan vessem sang, morim. Plorar és una manera de viure la mort. És una manera de dir més del que pensem, perquè pensem...

Tot el que tenim ganes de fer

Tinc ganes d’abraçar els amics com mai, una bona estona, amorosament enllaçats com si fos la primera vegada. Em deleixo per perdre’m pel bosc, respirar fondo, sentir a la pell aquella humitat perfumada i el...

Terra, llibertat i escola

Malgrat que l’any passat va rebre el Premi Internacional Catalunya, poca gent coneix l’escriptor, acadèmic i activista kenià Ngugi wa Thiong’o (1938), una part important de l’obra del qual ha estat...

Als mestres, encara

Tota la vida he defensat la feina dels mestres, dels bons mestres, que sou la immensa majoria. Sempre ho fe fet. N’estic profundament convençut. En els meus més de trenta anys de professió periodística, he...

Ara també és l’hora dels mestres

Estic segur que hi ha molts mestres disposats a dedicar part de les seves vacances a ajudar els alumnes a tenir un estiu diferent, alhora formatiu i divertit. Perquè la disjuntiva per a molts nois i noies...

Les 12.000 illes de la Mediterrània

Rafel Nadal no les ha trepitjat totes, ni molt menys, però les ha trepitjat bé. Des de les Eòlies -amb Stromboli com a joia de la corona- fins a Creta i Xipre, passant per les Cíclades -Naxos!-, per Patmos,...

L’efecte Messi i la fi del covid-19

La normalitat no tornarà del tot fins que el públic, alegre i il·lusionat, ompli sense cap recança, com en els bons temps, el Camp Nou fins a la bandera per veure Messi. Fins que aquest moviment catàrtic no...

L’antiheroi enamorat

A imitació del Hans Castorp de La muntanya màgica de Thomas Mann, en el qual està inspirat, Jan Castres és un ésser insegur, pretensiós, influenciable, emotiu... També és un roí mentider que enganya i...

Una taronja, un ou, un llibre

Ara tot costa una mica més, oi? En especial tenir il·lusions. Què podem esperar d’una vida en reclusió? Hi ha alguna cosa per celebrar? L’esperança callada de tothom és no contagiar-se, que el virus passi...

Víctor Alba, l’home més lliure

No vaig aprofitar mai prou el mestratge de Víctor Alba, un periodista singular, amb una vida de pel·lícula. El vaig llegir, sí. A vegades venia a la redacció de l’Avui i parlàvem. Però no el vaig anar a...

Covid-19: aforismes engabiats

Haurem d’esperar sense desesperar perquè tot torni a començar. Plou i, reclosos a casa, pels vidres regalima la nostàlgia de quan sortíem al carrer sota el paraigua. Fa sol i, reclosos a casa, des de la...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | Següent >