Ignasi Aragay

Ignasi Aragay

Director adjunt de l'ARA

La meva il·lusió sempre ha estat fer un gran diari en català, de nivell europeu. Vaig sumar-me a l'ARA quan encara no sabíem com seria l'ARA. Amb el Carles Capdevila vaig riure molt i vaig aprendre'n molt. Amb l'Esther Vera no hem parat de millorar el diari. Llegir i escriure és la meva manera de ser al món.

Una taronja, un ou, un llibre

Ara tot costa una mica més, oi? En especial tenir il·lusions. Què podem esperar d’una vida en reclusió? Hi ha alguna cosa per celebrar? L’esperança callada de tothom és no contagiar-se, que el virus passi...

Víctor Alba, l’home més lliure

No vaig aprofitar mai prou el mestratge de Víctor Alba, un periodista singular, amb una vida de pel·lícula. El vaig llegir, sí. A vegades venia a la redacció de l’Avui i parlàvem. Però no el vaig anar a...

Covid-19: aforismes engabiats

Haurem d’esperar sense desesperar perquè tot torni a començar. Plou i, reclosos a casa, pels vidres regalima la nostàlgia de quan sortíem al carrer sota el paraigua. Fa sol i, reclosos a casa, des de la...

Un menorquí a Nova York

Molt abans que el coronavirus buidés de vida els carrers de Nova York, Ponç Pons hi va viatjar convidat a fer un recital. Parlem de fa més d’una dècada. Però no hi va anar sol. Va anar-hi acompanyat de la...

Anhelem un altre començament

Passen el dies i ja no sabem en quin vivim. Avui és diumenge? Tancat a casa pots perdre fàcilment la noció del temps. Tots els dies semblen iguals, pastats, encadenats. No venen convidats, quasi no surts al...

Covid-19: un món sense llibres

Fahrenheit 451 és sens dubte una de les millors defenses de la llibertat, sobretot de la llibertat de creació. I dels llibres, esclar, de la memòria de la humanitat. És la distopia d’un món sense llibres on...

La credibilitat dels governs i el coronavirus

El món no s’acaba. Tranquil·litat i bons aliments. En situacions excepcionals és quan més falta fa el sentit comú. Per desgràcia, el canvi de la passivitat a la sobreactuació que han demostrat els nostres...

Es pot canviar el món sense comprendre’l?

Per a què serveix llegir? És la típica pregunta que et pot fer un infant i que a alguns, que portem mitja vida amb un llibre entre les mans, ens resulta desesperant. Però ens hauríem d’empassar el nostre...

L’enganyifa de Clara Ponsatí

Quantes vegades ens enganyem a nosaltres mateixos? ¿La DUI va ser un farol, una enganyifa? Copiar, plagiar, imitar... ¿és enganyar o és aprendre? Qui enganya més: el polític que juga a fer el que creu...

La vida (de les dones) és un tornado

Dones solitàries, algunes resistents, d’altres embogides, algunes degradades, d’altres bondadoses. Dones de l’Oest Mitjà nord-americà rural, l’Amèrica profunda, Iowa, el cor dels Estats Units. Dones per a...

L’independentisme dels altres

Quina mania té alguna gent de buscar enemics sota les pedres. Quina mania de considerar que les coses només es poden fer d’una manera, i que precisament la d’ells és la bona. Quina mania de reduir-ho tot al...

A què espereu per llegir Vidal Ferrando?

Si encara no heu llegit Antoni Vidal Ferrando, francament no sé a què espereu. La seva torrencial i genuïna riquesa lingüística, el seu món bigarrat de tendreses contradictòries, no us deixarà indiferents....

La pèrdua

La Roser. Forta, lluitadora, va pujar sola dos fills durant la postguerra i ha estat una àvia estimada pels seus i pels veïns. Va espavilar-se tota sola fins al final. Feia temps que havia decidit que el...

Odiar l’odi i estimar l’amor

El 1934, un any després que Hitler fos nomenat canceller del Reich pel cap de la República de Weimar, Joseph Roth, que pràcticament des del 1925 ja no vivia a Alemanya, va escriure L’Anticrist, una...

L’independentisme púdic

Prefereixo la covardia dels honestos a la valentia dels arrauxats funestos. Prefereixo un independentisme púdic, integrador i liberal a un d’exaltat i sentimental. Prefereixo la unitat de mínims a les...

El superhome poètic

L’assagista i filòsof Ralph Waldo Emerson (Boston, 1803 - Concord, 1882) és el romàntic nord-americà per excel·lència. Segons Miquel Àngel Llauger, “ànima bessona” del pacifista Henry David Thoreau. Apòstol...

Políticament desvalguts

El president Torra va mostrar dijous al president Sánchez el Desconsol de Josep Llimona com a metàfora del moment polític. Artísticament, jo voldria anar més enllà o més ençà o més endins... Explica Antoni...

Joaquim Carbó, l’heroi bondadós

No sabem la sort que tenim de tenir un escriptor i un ciutadà com Joaquim Carbó, que als seus 87 anys segueix intel·lectualment actiu. Algú que, des de la discreció, des de l’estimació, s’ha dedicat a crear...

L’altra taula de diàleg: la de l’independentisme

El president Quim Torra ha decidit posar fi a la legislatura i, per tant, a la seva presidència, i probablement a la seva fugaç carrera política. Sempre vaig pensar que era millor que no s’hi posés, però li...

L’home que estimava els paisatges

Es diu Ernest Costa i Savoia. No és algú conegut del gran públic. Ho hauria de ser. És d’aquells personatges que combina saviesa i activisme. Fotògraf de professió, ha acabat esdevenint etnògraf i...

El bou i la mula

Aquesta setmana tan dramàticament remullada ha passat desapercebut un fet polític, o potser n’hauríem de dir antropològic, esperpèntic: l’estirabot de Josep Bou contra Cayetana Álvarez de Toledo. Era...

Què hauria fet jo?

La memòria de l’horror. Auschwitz. Ho hem vist al cine i ho hem llegit un munt de vegades. Moltes. Cada cop ens colpeix. I, tanmateix, ¿fins on som conscients de què va ser allò? L’experiència sempre és...

La nena feliç que cantava al metro

A la Fina, una bona amiga, li ha passat això. Una cosa extraordinària, d’aquelles que ens arreglen el dia. Era dins el metro, a la línia groga, i a la parada de Verdaguer li va cridar l’atenció veure que al...

Els orígens del detectiu Conan

El Japó és un dels països on es publiquen més novel·les policíaques. Hi ha una llarga tradició. El 1936 es va publicar el primer títol d’una sèrie juvenil de gran èxit, La colla de detectius adolescents, de...

El dilema del progressisme espanyol i l’independentisme català

Hi ha dos dilemes clau de la nova etapa política. Per a l’Espanya progressista, atrevir-se a fer una segona Transició o afrontar una greu involució. Per a la Catalunya sobiranista, atrevir-se a guanyar una...

La bogeria d’un líder mundial

El que ara passa al món, amb líders mundials de dubtosa moralitat i d’una perillosa irresponsabilitat política com Donald Trump o Vladímir Putin, no és ni de bon tros cap novetat. No fa ni un segle vam...

Qui té pànic al diàleg?

Parlar, dialogar, enraonar. Asseure’s en una taula amb el que no pensa com tu i dir el que penses, amb respecte i convicció. Fer que el poderós, el rival, l’enemic, el que t’ha volgut silenciar, el que t’ha...

El catalanisme foll

Abans de ser el poeta que coneix tothom -és un dir, un desig-, J.V. Foix era sobretot un periodista cultural amarat de catalanisme. Als anys trenta escrivia gairebé diàriament al rotatiu La Publicitat,...

Els anys 20: la dècada dels populismes?

L’historiador grec Polibi va encunyar cap a l’any 200 aC el concepte d’oclocràcia, una forma de degeneració de la democràcia en què la massa viciada, confusa i irracional ja no representa la voluntat...

El Nadal polític i la suggestió de la bondat

A l’Occident d’arrel cristina, per molt secularitzat que estigui, el Nadal està envoltat d’una suggestió de bondat que conviu, en desigualtat de condicions, amb la pulsió consumista: repartim bons desitjos...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | Següent >