Ignasi Aragay

Ignasi Aragay

Director adjunt de l'ARA

La meva il·lusió sempre ha estat fer un gran diari en català, de nivell europeu. Vaig sumar-me a l'ARA quan encara no sabíem com seria l'ARA. Amb el Carles Capdevila vaig riure molt i vaig aprendre'n molt. Amb l'Esther Vera no hem parat de millorar el diari. Llegir i escriure és la meva manera de ser al món.

La pèrdua

La Roser. Forta, lluitadora, va pujar sola dos fills durant la postguerra i ha estat una àvia estimada pels seus i pels veïns. Va espavilar-se tota sola fins al final. Feia temps que havia decidit que el...

Odiar l’odi i estimar l’amor

El 1934, un any després que Hitler fos nomenat canceller del Reich pel cap de la República de Weimar, Joseph Roth, que pràcticament des del 1925 ja no vivia a Alemanya, va escriure L’Anticrist, una...

L’independentisme púdic

Prefereixo la covardia dels honestos a la valentia dels arrauxats funestos. Prefereixo un independentisme púdic, integrador i liberal a un d’exaltat i sentimental. Prefereixo la unitat de mínims a les...

El superhome poètic

L’assagista i filòsof Ralph Waldo Emerson (Boston, 1803 - Concord, 1882) és el romàntic nord-americà per excel·lència. Segons Miquel Àngel Llauger, “ànima bessona” del pacifista Henry David Thoreau. Apòstol...

Políticament desvalguts

El president Torra va mostrar dijous al president Sánchez el Desconsol de Josep Llimona com a metàfora del moment polític. Artísticament, jo voldria anar més enllà o més ençà o més endins... Explica Antoni...

Joaquim Carbó, l’heroi bondadós

No sabem la sort que tenim de tenir un escriptor i un ciutadà com Joaquim Carbó, que als seus 87 anys segueix intel·lectualment actiu. Algú que, des de la discreció, des de l’estimació, s’ha dedicat a crear...

L’altra taula de diàleg: la de l’independentisme

El president Quim Torra ha decidit posar fi a la legislatura i, per tant, a la seva presidència, i probablement a la seva fugaç carrera política. Sempre vaig pensar que era millor que no s’hi posés, però li...

L’home que estimava els paisatges

Es diu Ernest Costa i Savoia. No és algú conegut del gran públic. Ho hauria de ser. És d’aquells personatges que combina saviesa i activisme. Fotògraf de professió, ha acabat esdevenint etnògraf i...

El bou i la mula

Aquesta setmana tan dramàticament remullada ha passat desapercebut un fet polític, o potser n’hauríem de dir antropològic, esperpèntic: l’estirabot de Josep Bou contra Cayetana Álvarez de Toledo. Era...

Què hauria fet jo?

La memòria de l’horror. Auschwitz. Ho hem vist al cine i ho hem llegit un munt de vegades. Moltes. Cada cop ens colpeix. I, tanmateix, ¿fins on som conscients de què va ser allò? L’experiència sempre és...

La nena feliç que cantava al metro

A la Fina, una bona amiga, li ha passat això. Una cosa extraordinària, d’aquelles que ens arreglen el dia. Era dins el metro, a la línia groga, i a la parada de Verdaguer li va cridar l’atenció veure que al...

Els orígens del detectiu Conan

El Japó és un dels països on es publiquen més novel·les policíaques. Hi ha una llarga tradició. El 1936 es va publicar el primer títol d’una sèrie juvenil de gran èxit, La colla de detectius adolescents, de...

El dilema del progressisme espanyol i l’independentisme català

Hi ha dos dilemes clau de la nova etapa política. Per a l’Espanya progressista, atrevir-se a fer una segona Transició o afrontar una greu involució. Per a la Catalunya sobiranista, atrevir-se a guanyar una...

La bogeria d’un líder mundial

El que ara passa al món, amb líders mundials de dubtosa moralitat i d’una perillosa irresponsabilitat política com Donald Trump o Vladímir Putin, no és ni de bon tros cap novetat. No fa ni un segle vam...

Qui té pànic al diàleg?

Parlar, dialogar, enraonar. Asseure’s en una taula amb el que no pensa com tu i dir el que penses, amb respecte i convicció. Fer que el poderós, el rival, l’enemic, el que t’ha volgut silenciar, el que t’ha...

El catalanisme foll

Abans de ser el poeta que coneix tothom -és un dir, un desig-, J.V. Foix era sobretot un periodista cultural amarat de catalanisme. Als anys trenta escrivia gairebé diàriament al rotatiu La Publicitat,...

Els anys 20: la dècada dels populismes?

L’historiador grec Polibi va encunyar cap a l’any 200 aC el concepte d’oclocràcia, una forma de degeneració de la democràcia en què la massa viciada, confusa i irracional ja no representa la voluntat...

El Nadal polític i la suggestió de la bondat

A l’Occident d’arrel cristina, per molt secularitzat que estigui, el Nadal està envoltat d’una suggestió de bondat que conviu, en desigualtat de condicions, amb la pulsió consumista: repartim bons desitjos...

Com es divertia (i com vivia el Nadal) una noia de fa 100 anys

Una noia de 18 anys de casa bona barcelonina de principis del segle XX bàsicament s’avorria. Tenia poca llibertat. Les grans distraccions eren les festes de Carnaval a casa d’alguna amiga, la posada de...

Què ens està passant?

Com pot ser que al Regne Unit, el país d’Oxford i Cambridge, bressol del parlamentarisme, guanyi un populista amb tics xenòfobs com Boris Johnson? Com va poder guanyar el seu mestre Trump als EUA? I...

L’amor més mal pagat

Italo Svevo, pseudònim d’Ettore Schmitz (1861-1928), va titular una novel·la breu La història del bon vell i la bonica joveneta (Adesiara, amb traducció de Marina Laboreo Roig). Un segle després, aquest...

The Catalan feud as told to a foreigner

The past. Catalonia is a historical nation that was born one thousand years ago. In the Middle Ages the kingdom of Catalonia —known as the Crown of Aragon— was a key player in the Mediterranean, its power...

El plet català explicat a un estranger

El passat. Catalunya és una nació històrica, nascuda fa 1.000 anys. Va ser una monarquia medieval molt forta a la Mediterrània, coneguda com la Corona d’Aragó, que s’estenia fins a les Balears i València,...

El millor professor del món

La figura de Joan Estruch, a qui no conec personalment, sempre m’ha provocat una barreja d’admiració i tendresa: la que et desperta algú que saps que és savi i intueixes que és bona persona. Les memòries...

El somni de Morfeu de Catalunya

Diuen que els que dormen poc moren joves. Diuen, diuen. Ves a saber. Thatcher només aclucava els ulls durant quatre hores a la nit, i va morir als 87 anys. De Napoleó també es comenta que passava amb poques...

La cultura rejoveneix el cervell

Si no teniu l’hàbit de fer cultura per plaer, feu-ho per interès. La cultura rejoveneix el cervell. Aquesta és la tesi que defensa el genetista i neurocientífic David Bueno a l’assaig Trenca-t’hi el cap...

La PPD de la política catalana

Presos, pressupostos i diàleg. Ara mateix, la política catalana pivota sobre aquesta PPD. Presos. Els presos, i els exiliats, són el testimoni de la resposta repressiva de l’Estat a la voluntat...

L’eterna joventut de Montserrat Roig

Pensar en Montserrat Roig és pensar en els anys 70, en l’antifranquisme, en el despertar d’una generació de dones lliures, en el PSUC i el nou periodisme, en la recuperació de la memòria silenciada......

Pedro Sánchez, la víctima

No ho havíem entès bé. Pedro Sánchez és la víctima camaleònica per antonomàsia. Tothom sempre està contra ell, encara que mudi de pell ideològica a cada gir estratègic. ¿O potser muda de pell no per trobar...

Contra el “sensecorbatisme”

En temps d’innovació disruptiva i progressisme progre, gosar conservar ja és anar a contracorrent. En època de populismes, defensar la responsabilitat de les elits a molts els deu sonar a heretgia. Davant...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | Següent >