Ignasi Aragay

Ignasi Aragay

Director adjunt de l'ARA

La meva il·lusió sempre ha estat fer un gran diari en català, de nivell europeu. Vaig sumar-me a l'ARA quan encara no sabíem com seria l'ARA. Amb el Carles Capdevila vaig riure molt i vaig aprendre'n molt. Amb l'Esther Vera no hem parat de millorar el diari. Llegir i escriure és la meva manera de ser al món.

Què ens està passant?

Com pot ser que al Regne Unit, el país d’Oxford i Cambridge, bressol del parlamentarisme, guanyi un populista amb tics xenòfobs com Boris Johnson? Com va poder guanyar el seu mestre Trump als EUA? I...

L’amor més mal pagat

Italo Svevo, pseudònim d’Ettore Schmitz (1861-1928), va titular una novel·la breu La història del bon vell i la bonica joveneta (Adesiara, amb traducció de Marina Laboreo Roig). Un segle després, aquest...

The Catalan feud as told to a foreigner

The past. Catalonia is a historical nation that was born one thousand years ago. In the Middle Ages the kingdom of Catalonia —known as the Crown of Aragon— was a key player in the Mediterranean, its power...

El plet català explicat a un estranger

El passat. Catalunya és una nació històrica, nascuda fa 1.000 anys. Va ser una monarquia medieval molt forta a la Mediterrània, coneguda com la Corona d’Aragó, que s’estenia fins a les Balears i València,...

El millor professor del món

La figura de Joan Estruch, a qui no conec personalment, sempre m’ha provocat una barreja d’admiració i tendresa: la que et desperta algú que saps que és savi i intueixes que és bona persona. Les memòries...

El somni de Morfeu de Catalunya

Diuen que els que dormen poc moren joves. Diuen, diuen. Ves a saber. Thatcher només aclucava els ulls durant quatre hores a la nit, i va morir als 87 anys. De Napoleó també es comenta que passava amb poques...

La cultura rejoveneix el cervell

Si no teniu l’hàbit de fer cultura per plaer, feu-ho per interès. La cultura rejoveneix el cervell. Aquesta és la tesi que defensa el genetista i neurocientífic David Bueno a l’assaig Trenca-t’hi el cap...

La PPD de la política catalana

Presos, pressupostos i diàleg. Ara mateix, la política catalana pivota sobre aquesta PPD. Presos. Els presos, i els exiliats, són el testimoni de la resposta repressiva de l’Estat a la voluntat...

L’eterna joventut de Montserrat Roig

Pensar en Montserrat Roig és pensar en els anys 70, en l’antifranquisme, en el despertar d’una generació de dones lliures, en el PSUC i el nou periodisme, en la recuperació de la memòria silenciada......

Pedro Sánchez, la víctima

No ho havíem entès bé. Pedro Sánchez és la víctima camaleònica per antonomàsia. Tothom sempre està contra ell, encara que mudi de pell ideològica a cada gir estratègic. ¿O potser muda de pell no per trobar...

Contra el “sensecorbatisme”

En temps d’innovació disruptiva i progressisme progre, gosar conservar ja és anar a contracorrent. En època de populismes, defensar la responsabilitat de les elits a molts els deu sonar a heretgia. Davant...

Aquest diumenge sabrem fins on arriba la magnitud de la tragèdia

Mireu de posar-vos al cap d’algú jove que hagi de votar per primer cop. Després de la campanya electoral que hem vist, què deu pensar? La política és això? És algú que, com a bon adolescent capficat en el...

Els okupes i els monjos franciscans

L’italià Giorgio Agamben (Roma, 1942) és un dels grans pensadors d’Occident. El tema de l’origen del poder és central en la seva obra. Agamben ens recorda com al segle XIV els monjos franciscans es van...

Benvinguts al club dels desconfiats

Ja tornem a estar en campanya electoral i, ara més que mai, correm tots el perill de convertir-nos en agents involuntaris de la desinformació global. Ja fa temps que les xarxes socials s’han convertit en un...

“No em perdono haver nascut”

Amarg, cínic, misantrop, irònic i nihilista, Emil Cioran (Transsilvània, 1911 - París, 1995) va ser un antidogmàtic i antisocial radical, un inepte de la il·lusió, sempre a contracorrent de tot, un pensador...

Als joves, per damunt del soroll

Aquests dies hem discutit públicament -també en la intimitat familiar- sobre la vostra resposta a la sentència, l’esbravada contra uns cossos policials desfermats. ¿Us hem d’aplaudir pel compromís o...

La República (fallida) dels somiadors

Munic, 1918-1919. Alemanya, al final de la Primera Guerra Mundial. A la capital de Baviera, en un clima de derrota i malestar general, hi ha una gran ebullició intel·lectual i política. Autors no...

¿Qué no se entiende de la no-violencia?

Estoy preocupado, cada vez más. Los disturbios no cesan y oscurecen la protesta contra la sentencia del procés. La violencia siempre acaba convirtiéndose en un fin en sí misma. Es un desastre. Y me inquieta...

Què no s’entén de la no-violència?

Estic preocupat, cada cop més. Els disturbis no cessen i enfosqueixen la protesta contra la sentència del Procés. La violència sempre s’acaba convertint en un fi en si mateixa. És un desastre. I m’inquieta...

Raül Romeva, des de la presó amb humor

“La gent era tan violenta, que ni tan sols es va defensar”. Aquesta és la mena d’ironia que gasta Raül Romeva des de la presó. La seva mirada neta -tipus “lliri a la mà”, que dirien alguns amb la mirada...

La cara fosca d’Espanya

Ni la tristor ni l’emprenyament ni l’odi són obligatoris. La felicitat tampoc, esclar, però posats a triar... Tanmateix, els humans som força clarividents a l’hora de veure els mals i més gasius amb les...

Pere Calders: la llibertat de somiar tocant de peus al cel

Pere Calders (1912-1994) era un somiador que llegia quatre diaris al dia, un home de fantasia que tocava de peus a terra, un notari dels somnis. De tarannà escèptic, irònic i individualista, se sentia...

La reconciliación

Joan Majó publicaba un artículo interesante y honesto este viernes. Proclamaba que él no es independentista pero que siente Cataluña como su nación y comprende muchas de las razones de un independentismo...

La reconciliació

Joan Majó feia un article interessant i honest aquest divendres. Proclamava que ell no és independentista però que sent Catalunya com la seva nació i comprèn moltes de les raons d’un independentisme...

La Gernika catalana

Figures, diumenge 23 de gener del 1938. Al passeig Nou, davant del Parc Bosc, malgrat la guerra, la vida seguia. La canalla jugava. De cop van començar a caure bombes del cel. Hi va haver 16 morts i 27...

Com fer que els infants pobres no vagin de fracàs en fracàs

Quatre defensors entusiastes de l’educació van debatre aquest dijous a Santa Coloma de Gramenet, convocats per l’ARA amb la col·laboració del Banc Sabadell, sobre la importància de l’escola per arreglar...

Totes les ‘P’ del Procés

Pedagogia. La pedagogia democràtica i cívica, la incansable feina d’explicar-se, és un dels pilars que han fet créixer el sobiranisme. El dret a decidir ha estat una gran eina pedagògica. També el fet de...

Amb quines idees s’ha construït Barcelona?

El llibre que comento avui, Barcelona pròxima, és una sorpresa. Per diferents raons. És un llibre d’un enginyer amb vocació de filòsof i d’escriptor que fa una radiografia de les idees amb què s’ha...

El pitjor malson d’Espanya

Pedro Sánchez diu que li hauria tret la son haver de governar amb Podem, i Iglesias diu (i se’n desdiu, però ja ho ha dit) que no li trauria la son aplicar el 155 si Sánchez li ho manés. Els presos polítics...

Un amic diferent

La petita Elisabeth es va fer amiga de l’elegant senyor Gluck, un veí diferent, un vell simpàtic, homosexual, un punt excèntric. A la mare de l’Elisabeth, la Wendy, no li acabava de venir de gust això de...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | Següent >