Ignasi Aragay

Ignasi Aragay

Director adjunt de l'ARA

La meva il·lusió sempre ha estat fer un gran diari en català, de nivell europeu. Vaig sumar-me a l'ARA quan encara no sabíem com seria l'ARA. Amb el Carles Capdevila vaig riure molt i vaig aprendre'n molt. Amb l'Esther Vera no hem parat de millorar el diari. Llegir i escriure és la meva manera de ser al món.

La nova (a)normalitat política

L’explosió (descontrolada) de l’independentisme des de dins, en una competència cega a la recerca de la puresa estratègica. Lideratges polítics dominats per l’emocionalitat i tocats per la repressió,...

Retorn frustrat al Port de la Selva

Els perdedors ho acostumen a ser per doble partida: perquè han perdut i perquè han estat oblidats. El càstig de la desmemòria s’afegeix a una derrota prèvia. Fer memòria, refer la història, és una qüestió...

Algú vol governar Catalunya?

No és una pregunta retòrica. No és una pregunta trampa. No és cap broma frívola. No estic preguntant qui vol manar a Catalunya, sinó qui vol governar-la, que no és exactament el mateix. No estic preguntant...

Anys de bicicleta, masturbació i avorriment

El pas del temps és segurament l’experiència humana més universal. “Com el desig sexual, la memòria no s’atura mai”, escriu Annie Ernaux. Es pot ser més o menys nostàlgic, però ningú no pot evitar el record...

El plaer de Puigdemont i el dolor de Junqueras

Si la vida és un equilibri inestable de plaers i dolors, en la mirada dels electors independentistes, Puigdemont és -que ningú ho afagi literalment- el plaer arrauxat : el gust de deixar-se portar per la...

Ric i ploro: Llavors existeixo

Ágnes Heller és una filòsofa aguda i honesta, conscient que sentir i pensar van sempre de bracet: “Així com no hi ha cap emoció sense un aspecte cognitiu, tampoc no hi ha cap impuls cognitiu o motivació que...

Les trinxeres de l’independentisme

Si el virus no ho impedeix, d’aquí poques setmanes entrarem en campanya electoral. Amb tot el que està passant, quasi sona estrany dir-ho. Serà una campanya molt rara, atípica. En primer lloc perquè...

No voldria tenir 20 anys aquest estiu

Agafeu el mapa d’Europa i mireu les regions on el covid-19 està més actiu, més nociu. Catalunya i Barcelona hi surten destacades, som una fosca taca cartogràfica, com una llàgrima de color vermell. El món...

Puigdemont i Junqueras

Exili i presó. Puigdemont i Junqueras. Prop de tres anys després del referèndum atonyinat de l’1-O, l’independentisme té els lideratges engabiats, capats. No és fàcil per a cap dels dos. Les condicions són...

Pensar la independència històricament

PAÍS BASC.125 anys: són els que té el PNB. Els compleix aquest 31 de juliol, festivitat de Sant Ignasi. Fan enveja. La continuïtat històrica és una inèrcia que no tothom sap apreciar. Les coses no passen...

Quin sentit té que faci sol, que plogui o que caigui la neu?

Anton Txékhov (1860-1904), un dels grans dramaturgs i contistes de la literatura russa, sentia tanta aversió per les grans paraules com passió per la vida, la vida menuda. El que va fer va ser això: posar...

El meu poble i jo

A força de compadir-lo i d’elogiar-lo, hem acabat fent del poble català, de la societat civil, de la bona gent, un tot idealitzat: solidari, generós, treballador, compromès, assenyat i arrauxat a parts...

La càrrega de sentir-se català

Es poden trobar a faltar les coses dolentes? Fugir del passat no sempre és possible. Pot ser tan difícil com fugir d’un mateix. L’herència rebuda sempre és allà, en un racó de l’ànima, de la nostra memòria....

Quina unitat? Quin diàleg?

El miratge de la unitat independentista ha quedat aquesta setmana definitivament esborrat. La col·lisió entre Puigdemont i el PDECat ha acabat de trencar l’encanteri. Les ànimes de l’independentisme són...

Tres dones durant l’epidèmia del 1374

El 1348 la pesta negra va assolar Europa. En molts indrets va morir la meitat de la població. A Saragossa i València hi va haver moments en què perdien la vida 300 persones al dia. A Barcelona, gairebé tots...

Els bons mestres

Els bons mestres sempre se’n surten, sempre hi posen tota la seva intel·ligència, enginy i passió. Durant la pandèmia ho han demostrat. Les crítiques que s’han fet a la gestió educativa de la pandèmia no...

Diòxid de carboni

“Quan el pare no mirava, passava les puntes dels dits per damunt de la neu carbònica, fins que em començaven a cremar. Era una sensació dolorosa però massa temptadora per no reincidir-hi. Potser sonarà...

L’abstinència de la ‘viatgitis’

Avui comença l’estiu. Serà, no hi ha dubte, diferent, molt diferent, estranyament immòbil, pausat. Havíem arribat a aquell punt en què si no viatjaves no eres ningú. El low cost ens havia convertit en...

La revenja de les dones

Quant temps fa que Rússia no se’n surt? Hi ha com un aire de fatalisme que acompanya la història del país. Com si la decadència fos un tret permanent, un llegat irreprimible deixat per l’aristocràcia del...

‘All you need is LAF’

Les sigles LAF responen a la societat secreta Lliga de les Abraçades Furtives. Es pronuncia com la paraula anglesa love. Amor. Em consta que la LAF, aquesta peculiar entitat reactiva al món del covid-19,...

La il·lusió mínima vital

Tornen a rugir els carrers, tornen a rugir els polítics, tornen a rugir les desigualtats. La vella normalitat ja és aquí, ara amb mascareta. Tres dubtes no necessàriament coordinats: què se n’ha fet...

Catalunya no és racista, però sí paternalista

El periodista Toni Cruanyes s’ha fet la pregunta del milió o, més ben dit, dels 7,5 milions: com som els catalans? Aquest interrogant identitari nacional és tan vell com les nacions, o potser més. A Un...

Desemmascarats

Ens hem acostumat a la mascareta. Primer ens enrèiem dels ciutadans d’origen xinès que la portaven. Però tenien raó. I en poc temps l’hem feta nostra. L’ésser humà té una fabulosa capacitat d’adaptació, i...

Només pintava el que estimava

Claude Monet (1840-1926) és el gran pintor impressionista francès. Qui no coneix algun dels seus quadres? Els nenúfars, les roselles, les grans escenes a l’aire lliure, la Camille... El color i la llum per...

El català, cosa de tots (altra vegada)

Parafrasejant Freud, anava a titular aquest article El malestar de la llengua però hauria caigut en la visió depriment que tant es porta ara. Quina mandra. Ja ho sé que el català fa temps, fa segles, que...

23 de maig, el dia més bonic

Mai no hi va haver un dia més bonic,/ [...] Aquell dia cinc minuts de pluja tempestuosa / van sacsejar les roques tèbies,/ com si volguessin assegurar-se, amb una llàgrima,/ que la seva bellesa tindria la...

‘Are Spain (& Catalonia) different?’

Som l’únic país que hem obert abans els bars que les escoles. També hem obert abans les perruqueries que les llibreries i les biblioteques. Després de l’inicial confinament total i necessari, mai vaig veure...

La por a manar

Portem 40 anys governant-nos i què hem après? Hem après a manar-nos? Manar vol dir pensar en el conjunt i, per tant, perjudicar algú, fer-se antipàtic a una part. No es pot fer sempre content a tothom. A...

Gran ‘cuidado’ amb Josep Pla

L’any que ve farà quatre dècades que Josep Pla va morir, el dia de Sant Jordi de 1981. Els anys anteriors, el gerent del Motel Empordà i exseminarista Josep Valls va fer-hi amistat i va tenir la paciència i...

Peix al covid

Comença a haver-hi sospitoses evidències lampedusianes que tot tornarà a ser igual o pitjor. Com passa sovint amb la història, les continuïtats soterrades són més sòlides que els aparents canvis. A part de...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | Següent >