image-alt

IGNASI ARAGAY

Carles Riba i Pompeu Fabra mai van defallir

“Deixant a part el cas de Pompeu Fabra, ningú a Catalunya no ha sentit el català com Carles Riba, és a dir, l’ha sentit com una necessitat científica i graciosa”, escrivia el 1931 Josep M.de Sagarra a...

La bombolla unionista (i la indepe)

Van venir fa dècades del sud espanyol. Viuen en un poblet a l’Empordà, en una casa adossada amb jardí. Els fills han anat a l’escola pública i parlen català amb accent planià. El pare es fa amb tothom, al...

La tardor catalana: per treure’s el barret

Alguns lectors segur que el coneixeu. En Quim Curbet, editor, escriptor i fotògraf gironí, va pel món amb un mig somriure seriós que et desarma, alhora afable i desconfiat. Li costa tant arribar a la...

“Espanya és sagrada”

Per al filòsof Joan Vergés, la crisi catalana demostra que “no mana la lògica de la democràcia, sinó la de l’Estat”, per molt que l’estat espanyol sigui democràtic. “Tot estat crea el seu sistema...

Sacrificar els Jordis?

El dilema és diabòlic: ¿Puigdemont o els presos? Ens l’estampa als morros un Estat que ha decidit sacrificar la seva dignitat democràtica triant assemblar-se més a l’autoritària Turquia que a la liberal...

Digueu-me com parla la vostra família i us diré com sou

Cada família construeix uns codis propis, un llenguatge. Hi ha expressions que només les entenen els teus, que només de sentir-les et transporten a casa. “On és el paper de vàter?”, pregunta el fill. “A la...

L’activisme contra el malbaratament alimentari perd Paco Muñoz

El geògraf Paco Muñoz-Gutiérrez va morir dilluns d’una aturada cardíaca, als 50 anys, mentre feia esport a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on s’havia convertit en figura imprescindible per a les...

La meva família i altres catalans

El Procés efectivament ha alterat les famílies. Bé, per ser exactes, el que les ha alterat ha estat la reacció intolerant de l’Estat. El fet que des de totes les instàncies de poder de Madrid s’estigui...

Catalunya i la independència de Cuba

En el llarg procés d’independència de Cuba no tots els espanyols -ni tots els catalans- s’hi van oposar. Entre els que van implicar-s’hi a favor hi ha el seu gran ideòleg i poeta, José Martí, fill d’un...

Els 300 de la ‘Revista de Catalunya’

Fundada el 1924 per Antoni Rovira i Virgili, la Revista de Catalunya és la degana en català, la més antiga que encara es continua publicant. Ara celebra els 300 números de la seva segona etapa, la que va de...

La postveritat espanyola

L’independentisme català no és violent ni identitari ni antidemocràtic. Sembla mentida que ho hàgim de repetir, que hàgim de desmuntar una triple postveritat com aquesta que el nacionalisme espanyol escampa...

L’amor-odi dels catalans per França

Malgrat el moment que vivim, el vell lema independentista “Ni França ni Espanya, Països Catalans” ha caigut en l’oblit. No tant per França, esclar. Sempre em va semblar que equiparar França amb Espanya era...

Estimat poble de Catalunya

Estimat poble de Catalunya, ho estem fent bé. Sí, ja ho sé: és dur, duríssim, però anem endavant. Més enllà d’errors o encerts estratègics, ho estem fent pacíficament i democràticament. Aquesta és la nostra...

En cada dia hi cap tota la vida

Polònia és terra de bons poetes: Herbert, Milosz, Szimborska, Zagajewski. D’aquest darrer, Acantilado treu ara Asimetría, en traducció al castellà de Xavier Farré. La polonesa és una poesia diguem-ne...

El vol lliure de l’Alí

A l’Alí, bereber fill de nòmades, probablement no el veurem mai més. Ens ha portat amb camell al desert d’Erg Chebbi i hem xerrat al voltant d’un foc de camp, sota la llum transparent de la lluna plena. És...

Joan Brossa, el poeta-paleta de combat

Aquest any 2018 en farà vint de la mort de Joan Brossa, i exactament el 19 de gener del 2019 s’esdevindrà el centenari del seu naixement: serà festa grossa. Festa Brossa! Per anar escalfant motors i lletres...

Tot el que els Reis d’Orient no em portaran

Vull que cada llàgrima tingui sentit. Vull un refugi per als dies grisos. Vull una casa al mar per a l’hivern i una casa enmig del no-res, muntanyes enllà, per a l’estiu. Vull un riu fred i un mar càlid....

M’hauria agradat tant ser adoctrinat pel ‘Patufet’!

Recupero el catàleg de l’exposició Patufet en guerra, que va fer aquest any el Memorial Democràtic, a càrrec de Julià Guillamon. L’exposició ja no es pot veure, però el catàleg es pot llegir. Ara que ens...

Toquem de peus a terra... en la ficció!

Hem estat tan ocupats amb el Procés que hem deixat una mica de banda la literatura, el teatre, l’art, el cinema, la música. Els llibres s’apilaven, no podíem seguir la cartellera. No hi ha temps per a tot,...

Carta d’amor (nadalenc) a ningú

Estimo la gent que omple amb un torrent de paraules el nostre buit existencial. I estimo també l’ample silenci estrident de l’asfalt. Estimo les passejades d’hivern, la neu als cims i la humitat als vidres....

Creure en el món i acceptar la mort, des de Portbou

La imponent i fantasmal estació de Portbou ens protegeix de la tramuntanada, però ens deixa a la intempèrie davant la memòria. Tot just entrar-hi, s’hi convoquen tot de fantasmes i t’entren ganes de plorar....

La frivolitat i el cinisme no són normals

Els finals de campanya són camp adobat per a les sortides de to, tant dels que creuen que van bé com dels que estan desesperats. Esgotats els propis lemes i arguments, es deixen anar. Perquè hi tenen molt a...

La que está en peligro es España, no Cataluña

Ahora lo vemos con incertidumbre. Afrontamos el 21-D con el alma en vilo. Pero la verdad es esta: Cataluña saldrá adelante; España lo tiene más difícil. Lo digo pensando más allá de los resultados...

La que està en perill és Espanya, no Catalunya

Ara ho veiem amb incertesa. Afrontem el 21-D amb l’ai al cor. Però la veritat és aquesta: Catalunya se’n sortirà; Espanya ho té més difícil. Ho dic pensant més enllà dels resultats electorals, que són...

Heu preguntat mai a algú assegut al carrer si es troba bé?

Claudio Magris és un home que pensa. Penseu que no és tan habitual, això. No tothom se sent amb la necessitat de pensar sobre el món que l’envolta. De fer-se preguntes i respondre-les, preguntes que vagin...

Adoctrinament a l’escola: ¿tu també, Iceta?

El PSC va traspassar ahir una línia vermella. El mateix Miquel Iceta que ha defensat en campanya la immersió lingüística -recordant que va ser un assoliment del seu partit a través de la figura de Marta...

Quins són els vots que decidiran

No s’havien d’atrevir a retirar les urnes amb violència policial (Espanya no s’ho podia permetre). Era improbable que s’acusés els líders cívics i se’ls empresonés per inexistents actes violents (la...

Però existeix realment el PSC?

Si conegués algú que dubtés entre votar Inés Arrimadas i Miquel Iceta, ho tindria clar: vota l’Iceta. És un polític de raça, dialogant, que ha viscut durant dècades dins la tradició del catalanisme, aquell...

La normalitat de la anormalitat (dedicat a García Albiol)

Ara que Xavier García Albiol ha posat de moda la idea de normalitat, val la pena llegir Thomas Bernhard, de qui El Gall Editor acaba de publicar L’imitador de veus, en traducció de Clara Formosa. Per a...

El (pre)judici del senyor Llarena

Això no és normal. No ho és gens. El jutge Llarena creu que si Junqueras, Forn i els Jordis sortissin de la presó hi hauria perill d’una “explosió violenta”. Perdó? Quin Procés ha vist aquest senyor tots...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | Següent >