image-alt

La felicitat conjugal, segons Tolstoi

Sofia Behrs, filla d'un metge de Moscou, tenia divuit anys i Lev Tolstoi trenta-quatre quan es van casar. Ell, però, ja la coneixia d'abans. El seu va ser un matrimoni apassionat i convuls, que es va acabar...

El país de J.V. Foix

Fa unes setmanes vaig visitar Xavier Rubert de Ventós al seu pis de l'Eixample. Tot eren papers, puntes de cigarret, medicaments i llaunes de coca-cola mig plenes mig buides. El parlar sinuós, especulatiu,...

El govern dels escèptics

Si assajar és aplicar el dubte a tota especulació, governar és dissimular el dubte davant de tota decisió. (No sabem fins quan Mas seguirà dubtant del PP en la intimitat.) "M'agraden les nacions petites....

Les partícules xineses

Els caps de setmana, a tocar de casa -Barcelona, Dreta de l'Eixample-, hi té lloc un fenomen curiós. El que els dies laborables és una escola universitària per a nois i noies autòctons i de casa bona,...

L'actitud de Salvador Alemany

Quan tenia 14 anys, Salvador Alemany va encertar una quiniela de 14 resultats. Només hi va haver dos premiats: li van tocar 875.000 pessetes. Era el 1956. Amb els diners, el seu pare va comprar un solar a...

image-alt

Spinoza, Leibniz i el cas dels catalans

El filòsof jueu neerlandès Baruc Spinoza (1632-1677) considerava que el model polític de la Corona d'Aragó era un magnífic exponent de la monarquia limitada que garantia "una llibertat prou àmplia per a la...

El fraguisme sociològic

El franquisme sociològic va condicionar la Transició. El dictador no ho tenia tot atado y bien atado , però la seva ombra es va revelar massa allargada. No hi va haver ruptura, sinó reforma i oblit. No hi...

En quin idioma protestaran els jutges?

Ara ja entenem el sentit dels silencis de Rajoy: "Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir", deia Joan Fuster. Calderón de la Barca es preguntava de què li servia la bogeria si no podia dir la...

El georgià i el bandoler boig

Un petit empresari georgià, amb botiga i magatzem a l'Eixample, que només parla un castellà deficient, demana a una catalana de tota la vida que l'ajudi a col·locar al mercat un gran estoc de roba barata...

De quan érem nens i no llegíem

Fa només un segle i mig (1860) l'índex d'analfabetisme era a Catalunya del 78,87% de la població. El 1900 era encara del 61,13%. L'escolarització seguia sent cosa de minories. Són dades extretes del llibre ...

Les altres condemnes

Van ser presidents, es van comportar com a nou-rics i ara van seient a la banqueta dels acusats. Però la trajectòria de Francisco Camps i Jaume Matas, malgrat estar tenyida de corrupció, paradoxalment no...

2012, l'any de la imperfecció

Han passat els Reis d'Orient. Demà, dilluns 9 de gener, comença la rutina del 2012, un any que pinta negre, brutalment imperfecte, ple de calamitats. No negaré la gravetat del moment: són molts els qui en...

Carme Chacón, donassa i catalana

Per molt que s'hi esforcés, Carme Chacón no podria evitar ser dona. Fins i tot, si s'ho proposa, pot arribar a ser una donassa, en el sentit que Josep Pla donava a la paraula homenot . De la mateixa...

Els silencis de Marcel Proust i John Ruskin

Ho diu Marcel Proust: les lectures "sobretot deixen en nosaltres la imatge dels llocs i dels dies en què les vam fer". No és el mateix gaudir, per exemple, del mateix Proust, una tarda d'estiu a l'ombra...

El miracle venecià

Les tradicions canvien permanentment, per molt que vulguem fixar-les. La meitat nostàlgica i conservadora que tots portem dins ha de lluitar sense treva amb l'altra meitat, la del gust per la llibertat i la...

L'Espriu que mai hem llegit

Mai no he parlat en aquesta pàgina d'un llibre no llegit. I difícilment tornarà a passar. Però l'ocasió s'ho val: és un llibre que no he llegit jo ni ningú perquè resta inèdit des de fa 30 anys, quan...

La lògica d'Artur Mas

Artur Mas és un home d'una lògica cartesiana. Quan parla, construeix un discurs directe i planer, en què una cosa porta naturalment a l'altra. Les poques sorpreses amb què ens obsequia la seva sòbria...

Bons desitjos Nadalencs

Desitjo que la crisi amaini perquè puguem deixar de parlar de diners. És molt pesat! O potser hauria de ser al revés: que deixem de parlar de diners com a teràpia per superar la crisi? I desitjo que, un cop...

Espanya ha estimat Catalunya (i 2)

Sí, Espanya ha estimat Catalunya... a la seva manera. El moment de més proximitat de la intel·lectualitat castellana cap a la cultura catalana ha estat quan anaven mal dades per a tots, amb les dictadures....

No llegir és avorrit

L'home s'acostuma a tot. Fins i tot es pot acostumar, si persevera, a l'avorriment complet i perfecte. El problema és que hi ha massa persones, i concretament massa persones catalanes, de totes les edats i...

Les il·lusions guanyades

Amb la crisi, com que no podrem viatjar ni gastar tan alegrement com els darrers anys, caldrà inventar alternatives. En lloc de simplificar els nostres plaers, proposo exactament el contrari:...

Un cavall sense cua i un senyor afaitat

Un cavall sense cua o un gos sense orelles els veiem com rareses contra natura. Un home amb la barba afaitada o una dona amb les cames i aixelles rasurades ens semblen, en canvi, perfectament naturals. El...

Paper de fumar

En la cultura política espanyola el centralisme és una segona natura, desmesuradament més forta que cap raó, que cap legalitat. Pots aprovar lleis, pots pactar acords polítics, pots ser ministre i prometre...

Espanya ha estimat Catalunya

Han sigut pocs i puntuals, però hi ha hagut moments en què els intel·lectuals espanyols han arribat a pensar que la cultura catalana era digna de respecte, atenció, fins i tot estima. Els que en èpoques de...

El funcionari és propietari?

Un ideal compartit per les persones adultes i lliures és viure sense ser manat. Per aconseguir-ho, hi ha dues vies: muntar-te el propi negoci o fer-te funcionari. En el primer cas, et cau al damunt el pes...

Breu història del nostre món

En homenatge a Ernst Gombrich, mort fa deu anys i autor de la deliciosa Breu història del món, assajaré d'escriure en aquesta modesta columna la meva versió dels últims 2.500 anys a Occident, des del punt...

Compagnon llegeix Montaigne

Antoine Compagnon (Brussel·les, 1950), enginyer de camins i catedràtic de literatura francesa a la Sorbona, fill d'un general francès que va participar en l'alliberament de París, és un montaignià conspicu...

Descrèdit monàrquic

A la monarquia espanyola se li acaba el crèdit que Joan Carles es va guanyar al principi de la Transició com a garant de la democràcia. Durant tres dècades, el rei ha sabut administrar bé el prestigi...

Ha existit mai algú de dretes?

En aquests temps de retallades, mercats desbocats, nova tecnocràcia i desorientació ideològica, és inevitable retornar a un tema clàssic: el binomi dreta-esquerra. La Xina és el millor exemple de confusió....

Nou preguntes sense resposta

Èxit del Gran Recapte. ¿Una mica de mala consciència ens resulta útil per mantenir la bona consciència? L'hora dels tecnòcrates. ¿Començarem a enyorar de nou la política, les ideologies i els vells...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 37 | 38 | 39 | ... | 42 | 43 | 44 | Següent >