Ignasi Aragay

Ignasi Aragay

Director adjunt de l'ARA

Els antigestos De Rajoy a Mas

Divendres negre, el d'ahir: cessat el número dos de la Diputació de Barcelona per corrupció, tanca el diari Público , la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) es trasllada de nou a Madrid, fallida...

image-alt

Alzamora vampiritza el lector

Si deixem de banda el títol, que de tan convencional és difícil fins i tot de recordar, i la portada, que és millor oblidar, Crim de sang , últim premi Sant Jordi, és una senyora novel·la d'un senyor...

De la barricada al conveni col·lectiu

De la barricada al conveni col·lectiu, s'havia fet un llarg recorregut de lluites entre obrers i patrons, o dit en termes marxistes, de lluita de classes. Després d'un segle llarg de sang, suor i llàgrimes,...

A la recerca del centre impossible

Avui fa 75 anys de l'execució del general Batet, un dels insignes noms de la tercera (i impossible) Espanya de la Guerra Civil, la que no era ni revolucionària ni colpista, sinó liberal, democràtica, culta,...

image-alt

L'últim privilegi de l'Arxiduc

Això no va ben bé d'un llibre: va d'un llibret. O, per ser més precisos, d'un document de divuit pàgines. I encara més concretament, va de la redescoberta d'un document, un text de fa tres segles: l'últim...

Brindem amb cava

L'escultura d'Antoni Llena als castellers es va inaugurar ahir enmig d'una persistent escridassada. Eren pocs, però feien molt soroll. Certa premsa ha atiat la polèmica. La Pedrera, finalitzada ara fa un...

Tàpies i el temps perdut

Sense que ens n'adonem, Antoni Tàpies és molt present a les nostres vides des de fa anys. No només per la gran tela que periòdicament veiem en les reunions del consell executiu de la Generalitat ni pel...

Les veritats del Garzón devorat

La cabellera amb tupè de bon noi, els ulls negres diminuts de mirada infantil, l'aparent innocència de la seva veu aflautada i l'actitud segura de millor de la classe han fet de Baltasar Garzón, a ulls...

image-alt

El vaticini del president immigrat

Polemista brillant i enèrgic, Josep A. Vandellós és el pare de la demografia, l'economia i l'estadística modernes a Catalunya. Hàbil publicista a la premsa, el 1935 va publicar dos llibres que van fer forat...

El fatalisme Català

Demà serà a Barcelona Roberto Saviano. El seu darrer llibre, que recull més històries de la Itàlia que lluita per sortir del bucle criminal, està basat en el miracle de la seva aventura televisiva: el...

La tolerància de Mas i Chacón

A Catalunya existeix una remarcable tolerància per tota mena d'idees, per extravagants que siguin. Tenim sempre a punt el punt just d'idealisme i bona fe: esperantistes, llibertaris, pacifistes,...

image-alt

La felicitat conjugal, segons Tolstoi

Sofia Behrs, filla d'un metge de Moscou, tenia divuit anys i Lev Tolstoi trenta-quatre quan es van casar. Ell, però, ja la coneixia d'abans. El seu va ser un matrimoni apassionat i convuls, que es va acabar...

El país de J.V. Foix

Fa unes setmanes vaig visitar Xavier Rubert de Ventós al seu pis de l'Eixample. Tot eren papers, puntes de cigarret, medicaments i llaunes de coca-cola mig plenes mig buides. El parlar sinuós, especulatiu,...

El govern dels escèptics

Si assajar és aplicar el dubte a tota especulació, governar és dissimular el dubte davant de tota decisió. (No sabem fins quan Mas seguirà dubtant del PP en la intimitat.) "M'agraden les nacions petites....

Les partícules xineses

Els caps de setmana, a tocar de casa -Barcelona, Dreta de l'Eixample-, hi té lloc un fenomen curiós. El que els dies laborables és una escola universitària per a nois i noies autòctons i de casa bona,...

L'actitud de Salvador Alemany

Quan tenia 14 anys, Salvador Alemany va encertar una quiniela de 14 resultats. Només hi va haver dos premiats: li van tocar 875.000 pessetes. Era el 1956. Amb els diners, el seu pare va comprar un solar a...

image-alt

Spinoza, Leibniz i el cas dels catalans

El filòsof jueu neerlandès Baruc Spinoza (1632-1677) considerava que el model polític de la Corona d'Aragó era un magnífic exponent de la monarquia limitada que garantia "una llibertat prou àmplia per a la...

El fraguisme sociològic

El franquisme sociològic va condicionar la Transició. El dictador no ho tenia tot atado y bien atado , però la seva ombra es va revelar massa allargada. No hi va haver ruptura, sinó reforma i oblit. No hi...

En quin idioma protestaran els jutges?

Ara ja entenem el sentit dels silencis de Rajoy: "Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir", deia Joan Fuster. Calderón de la Barca es preguntava de què li servia la bogeria si no podia dir la...

El georgià i el bandoler boig

Un petit empresari georgià, amb botiga i magatzem a l'Eixample, que només parla un castellà deficient, demana a una catalana de tota la vida que l'ajudi a col·locar al mercat un gran estoc de roba barata...

De quan érem nens i no llegíem

Fa només un segle i mig (1860) l'índex d'analfabetisme era a Catalunya del 78,87% de la població. El 1900 era encara del 61,13%. L'escolarització seguia sent cosa de minories. Són dades extretes del llibre ...

Les altres condemnes

Van ser presidents, es van comportar com a nou-rics i ara van seient a la banqueta dels acusats. Però la trajectòria de Francisco Camps i Jaume Matas, malgrat estar tenyida de corrupció, paradoxalment no...

2012, l'any de la imperfecció

Han passat els Reis d'Orient. Demà, dilluns 9 de gener, comença la rutina del 2012, un any que pinta negre, brutalment imperfecte, ple de calamitats. No negaré la gravetat del moment: són molts els qui en...

Carme Chacón, donassa i catalana

Per molt que s'hi esforcés, Carme Chacón no podria evitar ser dona. Fins i tot, si s'ho proposa, pot arribar a ser una donassa, en el sentit que Josep Pla donava a la paraula homenot . De la mateixa...

Els silencis de Marcel Proust i John Ruskin

Ho diu Marcel Proust: les lectures "sobretot deixen en nosaltres la imatge dels llocs i dels dies en què les vam fer". No és el mateix gaudir, per exemple, del mateix Proust, una tarda d'estiu a l'ombra...

El miracle venecià

Les tradicions canvien permanentment, per molt que vulguem fixar-les. La meitat nostàlgica i conservadora que tots portem dins ha de lluitar sense treva amb l'altra meitat, la del gust per la llibertat i la...

L'Espriu que mai hem llegit

Mai no he parlat en aquesta pàgina d'un llibre no llegit. I difícilment tornarà a passar. Però l'ocasió s'ho val: és un llibre que no he llegit jo ni ningú perquè resta inèdit des de fa 30 anys, quan...

La lògica d'Artur Mas

Artur Mas és un home d'una lògica cartesiana. Quan parla, construeix un discurs directe i planer, en què una cosa porta naturalment a l'altra. Les poques sorpreses amb què ens obsequia la seva sòbria...

Bons desitjos Nadalencs

Desitjo que la crisi amaini perquè puguem deixar de parlar de diners. És molt pesat! O potser hauria de ser al revés: que deixem de parlar de diners com a teràpia per superar la crisi? I desitjo que, un cop...

Espanya ha estimat Catalunya (i 2)

Sí, Espanya ha estimat Catalunya... a la seva manera. El moment de més proximitat de la intel·lectualitat castellana cap a la cultura catalana ha estat quan anaven mal dades per a tots, amb les dictadures....

< Anterior | 1 | 2 | ... | 38 | 39 | 40 | ... | 43 | 44 | 45 | Següent >