Ignasi Aragay

Ignasi Aragay

Director adjunt de l'ARA

No llegir és avorrit

L'home s'acostuma a tot. Fins i tot es pot acostumar, si persevera, a l'avorriment complet i perfecte. El problema és que hi ha massa persones, i concretament massa persones catalanes, de totes les edats i...

Les il·lusions guanyades

Amb la crisi, com que no podrem viatjar ni gastar tan alegrement com els darrers anys, caldrà inventar alternatives. En lloc de simplificar els nostres plaers, proposo exactament el contrari:...

Un cavall sense cua i un senyor afaitat

Un cavall sense cua o un gos sense orelles els veiem com rareses contra natura. Un home amb la barba afaitada o una dona amb les cames i aixelles rasurades ens semblen, en canvi, perfectament naturals. El...

Paper de fumar

En la cultura política espanyola el centralisme és una segona natura, desmesuradament més forta que cap raó, que cap legalitat. Pots aprovar lleis, pots pactar acords polítics, pots ser ministre i prometre...

Espanya ha estimat Catalunya

Han sigut pocs i puntuals, però hi ha hagut moments en què els intel·lectuals espanyols han arribat a pensar que la cultura catalana era digna de respecte, atenció, fins i tot estima. Els que en èpoques de...

El funcionari és propietari?

Un ideal compartit per les persones adultes i lliures és viure sense ser manat. Per aconseguir-ho, hi ha dues vies: muntar-te el propi negoci o fer-te funcionari. En el primer cas, et cau al damunt el pes...

Breu història del nostre món

En homenatge a Ernst Gombrich, mort fa deu anys i autor de la deliciosa Breu història del món, assajaré d'escriure en aquesta modesta columna la meva versió dels últims 2.500 anys a Occident, des del punt...

Compagnon llegeix Montaigne

Antoine Compagnon (Brussel·les, 1950), enginyer de camins i catedràtic de literatura francesa a la Sorbona, fill d'un general francès que va participar en l'alliberament de París, és un montaignià conspicu...

Descrèdit monàrquic

A la monarquia espanyola se li acaba el crèdit que Joan Carles es va guanyar al principi de la Transició com a garant de la democràcia. Durant tres dècades, el rei ha sabut administrar bé el prestigi...

Ha existit mai algú de dretes?

En aquests temps de retallades, mercats desbocats, nova tecnocràcia i desorientació ideològica, és inevitable retornar a un tema clàssic: el binomi dreta-esquerra. La Xina és el millor exemple de confusió....

Nou preguntes sense resposta

Èxit del Gran Recapte. ¿Una mica de mala consciència ens resulta útil per mantenir la bona consciència? L'hora dels tecnòcrates. ¿Començarem a enyorar de nou la política, les ideologies i els vells...

Pla Nualart, el senyor oxímoron

No cauré en l'elogi desmesurat de dir que treballar al costat -literalment al costat- d'Albert Pla Nualart és un privilegi i etcètera. Ho és, esclar. Però només diré que t'obliga a estar en constant alerta....

El noi que esnifava a l'autobús

L'altre dia un banquer, el nom del qual no estic autoritzat a dir, feia notar que és veritat que el món està fatal, sí, però que paradoxalment l'economia mundial creix un 4% a l'any. Naturalment, qui creix...

El talent, la identitat i TV3

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, té una teoria interessant: pensa que un país com Catalunya, en el context de crisi i globalització, ha d'acceptar que no podrà retenir tot el talent que genera....

Biblioteques amb pedigrí i sense un euro

Ningú no s'escapa de la crisi. Tampoc les biblioteques, incloses les més emblemàtiques i veteranes del país. A la Biblioteca de Catalunya s'estan quedant a les quatre pedretes: quan algú es jubila no el...

Dues orelles i una boca

Si els diners són un mitjà per no pensar en els diners, assolir el poder és una manera d'adonar-se del poc poder que tens, ni que l'hagis obtingut per majoria absolutíssima. És com si Rajoy, després d'anys...

'Habemus' Rajoy

A la pel·lícula Habemus papam, Nanni Moretti s'imagina un cardenal a qui, un cop escollit summe pontífex, li agafa el canguelo i pensa que allò no va amb ell. La pel·lícula, amb estones simplement...

La folla victòria de Don Mariano

Demà serà un dia per enterrar al cementiri dels records. Per contrarestar els funestos resultats que ens cauran al damunt, agafem-nos-ho amb un somriure als llavis. Una jornada mortífera només es pot...

Escriure o no fer res, aquesta és la qüestió

El senyor Martí, en pau descansi, es declarava sempre català, catòlic i d'Horta, i era un devot lector dels articles de Montserrat Roig a la contra de l'Avui, que van sortir pràcticament fins a la mort de...

Els temps sempre estan canviant

Hi va haver un temps, llunyà, en què la societat es dividia en classes i els de sota envejaven i miraven d'imitar els de dalt, els únics que tenien accés a la cultura i a un cert refinament. La societat del...

El triomf de la trivialitat

Deia un jerarca nazi penedit, quan li van demanar el secret de l'èxit de Hitler, que la cosa era molt senzilla: el nazisme es basava en la trivialitat elevada a la màxima potència. I les trivialitats, ja se...

Consells a un governant incompetent

Plutarc (46-135 dC) és un dels escriptors més prolífics del món antic. A part de les seves famoses Vides paral·leles, va tractar temes de tota mena, també de política. Era un grec de Queronea, ciutat on...

El naixement de la tragèdia grega

Fa 140 anys, Friedrich Nietzsche va escriure una de les seves obres cabdals, El naixement de la tragèdia, compendi d'erudició, art i filosofia a partir del seu profund coneixement del món hel·lenístic. El...

Treballar, menjar, estudiar, emmalaltir

Aquesta setmana hem sabut que tant a Catalunya com a Espanya una de cada cinc persones en edat de treballar no treballa perquè no té feina: és a l'atur. Imaginem ara que una de cada cinc persones en edat...

Un italià contra la indiferència

No és un italià qualsevol. No és un indignat ni un Hessel transalpí. Ja no hi és i no està gens de moda. És Antonio Gramsci. Sí, un comunista dels d'abans! Un intel·lectual d'acció que no sempre deia el que...

El 2012 tocarà retallar en educació

No m'agrada donar males notícies, però encara és pitjor viure autoenganyats. Mireu com han acabat els grecs, si no. El conseller Boi Ruiz ha dit que les retallades a la sanitat no aniran més enllà el 2012....

Europeus i infeliços

Deia Montesquieu que tothom és tan infeliç com creu que és. Europa ara mateix es creu infeliç: per tant ho és. El progrés continuat de les últimes dècades s'ha estroncat. Al Vell Continent hem viscut...

La litúrgia literària de Comadira

Narcís Comadira defensa la "necessitat inútil" de la literatura. Ho fa al conjunt d'assajos breus agrupats al llibre Les paraules alades (Empúries), que són les paraules que els homes i els déus homèrics de...

Un modest temps d'alegria

"El perdó és una victòria sobre un mateix", va escriure Joan Fuster. Al País Basc caldrà, en aquesta batalla per la pau que ara comença, que més d'un s'atreveixi a demanar perdó, a vèncer les pròpies pors i...

El plaer addictiu de l'odi

L'odi produeix un plaer intens, excitant. És addictiu. Ho hem vist durant dècades al País Basc i ho vam veure dijous, a Sirte, a través d'unes imatges esfereïdores: el linxament del dictador Gaddafi,...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 39 | 40 | 41 | ... | 43 | 44 | 45 | Següent >