Rebaixes en tots els fronts

"Tornin a sortir a comprar", va dir Bush després de l'atemptat a les Torres Bessones, al setembre farà deu anys. El consumisme ha estat, durant dècades de bonança, sinònim de normalitat. Ara, com deia...

Confessar les pròpies febleses

Es poden confessar les febleses? Després de vuit mesos des de la sortida del diari -i dels intensos mesos previs de preparació-, arribo esgotat, però amb la il·lusió intacta del primer dia, a aquesta...

Una llengua sense país, un país sense ficció

El conseller Mascarell ha organitzat les Terceres Reflexions Crítiques sobre la Cultura Catalana a la recerca de preguntes i respostes per saber on som i on anem. El CoNCA, que ja no sap on és ni on el...

La factura de l'aigua

El govern ha aprovat, amb el suport del PP, que s'apugi un 8,5% el cànon de l'aigua. Fa anys que arrosseguem una Agència Catalana de l'Aigua en números vermellíssims, amb l'aigua al coll: ara mateix deu 108...

El Camps magnètic

Un camp magnètic té la qualitat de produir l'efecte iman. Francisco Camps era magnètic: com un iman, atreia trajos i altra mena d'objectes de luxe. Ell no ho volia i no en sabia res, però ves per on, li...

Un consell per al Segle XXI

Miguel de Unamuno ens ho va demanar i a fe que ho hem intentat. L'intel·lectual espanyol volia que els natius de per aquí "catalanitzéssim Espanya". Durant el segle XX, quan ens han deixat, ens hi hem...

Seguirem fent volar coloms al Prat

Al nou Prat privatitzat, la Generalitat i les institucions catalanes hi tindran un paper determinant... com a convidades de pedra. El Govern i la societat civil catalana no s'han cansat de demanar els...

L'agraïment sempre reporta beneficis

Qualsevol jove amb una mínima dosi d'ambició política ho té fàcil. Tenim un país amb un fotimer d'administracions i uns partits que, malgrat el que diguin, tenen pocs militants. Sí: patim una notable...

El racisme antiracista

L'escriptor Melcior Comes m'informa que a França està molt ben estudiada la tendència a practicar el "racisme antiracista". Es tracta, per exemple, de criticar desacomplexadament un negre per les seves...

L'independentisme sociològic

Ara fa un any, ningú no preveia que l'endemà sortirien al carrer un milió de persones al crit d'independència. Ningú. Per a molts dels que van apuntar-s'hi, va ser el seu bateig sobiranista. La premsa...

El temps dels diners

Els darrers dies he tingut ocasió de compartir taula, més o menys parada, amb tres persones que tenen en comú la seva llibertat de pensament i la seva sinceritat, característiques que acostumen a anar de...

Mascarell barrufa un acord

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha heretat una llei del cinema ambiciosa i justa, que volia situar la projecció de pel·lícules en català al nivell del castellà; però també ha heretat un bloqueig...

Facebook i el benefici de la soledat

Qui més qui menys, a tothom li sona Zygmunt Bauman i la seva "societat líquida": és la idea del canvi permanent, de la identitat individual en construcció, de la flexibilitat. En l'univers de Bauman, la...

El senyor Serrallonga

Té nom d'emperador romà i cognom de bandoler català. Constantí Serrallonga controlarà la maquinària municipal barcelonina a partir d'ara. De petit va ser un estudiant apanyat, a la facultat d'Econòmiques de...

Esquitx de mico filós esdentegat i tísic!

"Els insults del capità Haddock, de tan bonics, deixen de ser insults". Ho diu el filòleg August Rafanell i és el més gran elogi que s'ha fet mai a Joaquim Ventalló (1889-1996), l'home que va traduir al...

Ginesta, espernallac i pell de plàtan

Hem entrat a l'estiu i als marges de la carretera encara hi ha ginesta florida, prou viva de color, d'un groc més intens que el de l'espernallac. Si no coneixeu l'espernallac, us el recomano: és la...

Elogi de les petites mentides

La meva amiga Lourdes m'il·lustra sobre què pensa Josep Pla de la felicitat: el nostre pagès cosmopolita de Palafrugell veia la felicitat com un invent modern, com un luxe, vaja. Ens el podem permetre,...

La indignació no es cura amb l'edat

Si jo tingués vint anys, em temo que hauria anat a les portes del Parlament. Com que sóc pacífic de mena -poruc, potser?-, m'hauria quedat en una discreta última fila. La prudència, més que traïdor,...

Indignació sense 'indignats'

La indignació té una base real més econòmica que ideològica. Només així s'explica la simpatia transversal que havien aconseguit els acampats, que inclou abstencionistes i votants de dreta i esquerra. La...

Artur Mas, la societat civil i el PSC

El govern d'Artur Mas ha tingut dos èxits incontestables: ha estabornit el tripartit i ha despertat la societat civil. Tothom sap que no és fàcil deixar el rival enfonsat i encara ho és menys fer que la...

Semprún sempre ens farà bona companyia

Jorge Semprún i Xavier García Albiol. Un abisme els separa. El dia que l'escriptor i polític antifeixista moria, el polític amb tics xenòfobs era notícia. Semprún ha estat un home amb majúscules, Albiol de...

image-alt

El millor amic de Catalunya

La mort de Semprún deixa el sempre difícil diàleg Catalunya-Espanya orfe d'un gran amic, un escriptor i polític que sempre va fer gala de la seva amplitud de mires, un escriptor arrelat a les lletres...

Acceleració poètica

Fa una setmana celebràvem la Champions i els acampats estaven de festa després d'haver resistit contra els malvats invasors, fossin policies o hooligans . Que lluny que queda, oi? Perquè d'aleshores ençà...

Primavera d'estiu

És juny i ha nevat als Pirineus. "Primavera d'istiu", cantava Salvat-Papasseit. Primavera d'hivern, tenim aquest any. A la porta d'una ermita, un músic jove ha recollit d'un racó un pardal moix, arraulit, i...

Els tres 3% i 'ole'!

Hi ha com a mínim tres 3% en la història recent d'aquest país. Un és el que va fer famós l'expresident Pasqual Maragall, i que ha passat injustament a l'oblit. Ara la crisi no és exactament propícia a...

Aquí no es parla del Barça

Baixo a Borriana, ciutat envoltada de tarongers i polígons industrials, a tocar de Castelló de la Plana i Vila-real. M'hi convida l'ABC, no el benemèrit diari, sinó l'Associació Borrianenca de Cultura,...

Els 'to be or not to be' del PSC

Els problemes del PSC. Primer: el seu to be or not to be etern, o sigui, C o no C . Segon: un aparell tocat i enfonsat, amb la consegüent manca de lideratge. Tercer: com a bona part de la socialdemocràcia...

El sistema no funciona, visca el sistema!

Avui votarem -alguns- descol·locats -tots- per la revolta dels indignats, que han afegit confusió a la confusió. Els indignats ni reformaran el sistema ni el capgiraran: simplement són l'expressió festiva,...

No creuen en res, que ja és molt

Ara que estem privatitzant l'espiritualitat i convertint-la en prosaica autoajuda, tinc un col·lega que especula amb la idea d'escriure un llibre titulat Catequesi impartida per un agnòstic, adreçat als...

Elogi de la ingenuïtat... i de Barcelona

La ingenuïtat és seguir votant a cada convocatòria electoral, és tenir fills, és treballar cada dia com un boig amb alegria, és ser de l'Espanyol a Catalunya, és escriure poesia, és fer un diari en plena...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | Següent >