Hi ha dos tipus bàsics d'afàsia, la fonètica i la semàntica. En la primera, en lloc de dir "carrer Consell de Cent" l'afectat pot dir tranquil·lament "carrer Collons de Cent". En la segona, en lloc de "La distància entre Barcelona i Girona és de 100 quilòmetres" pot dir "La distància entre Barcelona i Girona és de 100 grams". I fins i tot pot arribar a corregir-se amb una afàsia fonètica i dir, "Ai, no, 100 quilos". Soraya Sáenz de Santamaría, i en general la classe política espanyola, pateix una curiosa afàsia semàntica passiva i selectiva (i que em perdonin els experts). Passiva perquè es produeix com a oients i selectiva perquè sols apareix davant els conceptes que ha inventat el catalanisme per avançar en els seus objectius de llibertat i autogovern. Davant "dret a decidir" o "estat propi" no entenen el que realment es diu. Del fons del cervell els puja una por ancestral, un garbuix de sons i conceptes que acaba quallant en una paraula talismà: "anticonstitucional". [Apunt tècnic: l'afàsia és molt difícil de curar.]