12/08/2011

Algú havia de ser el primer a prohibir Twitter

1 min

Ja era estrany que trigués tant. El primer ministre anglès, David Cameron, ha obert foc amb la idea de prohibir als joves violents l'ús de Twitter, Facebook o el Messenger de la Blackberry. La tecnologia és poder i la comunicació també. Però culpar la tecnologia és sempre una mica com matar el missatger. L'ONU ja considera que internet és un dret humà: dels 9 milions d'usuaris que hi havia el 1995 hem passat actualment als 7.000 milions, és a dir, una tercera part de la població de la Terra, tot i que en països no democràtics com la Xina o Corea del Nord hi ha severes restriccions per al seu ús. Les pors ancestrals que tota nova tecnologia desperta en l'usuari acostumen a anar de bracet amb els recels, igualment atàvics, que provoca en el poder. Amb això no vull justificar l'ús que els violents anglesos n'han fet per mobilitzar-se. Només vull fer notar que, igual com la via de la repressió policial no solucionarà el problema de marginació econòmica, exclusió social i guetització cultural que porta aquests joves a situar-se fora de la llei, tampoc el seu aïllament de la xarxa serà el remei. Mentre l'actuació policial para el cop, la prohibició de les xarxes socials és un cop d'efecte propagandístic, suposo que molt eficaç per impressionar les tendres ments adolescents, tan dependents del mòbil i la pantalla d'ordinador. Perquè sense la realitat del seu món virtual, els joves -violents o no- creuen que no són res.

stats