Trepitjar el Born és complir el somni de viatjar al passat. És tocar la història. És sentir-se un ciutadà de fa 300 anys. Les pedres no tenen l'antiguitat de Pompeia, esclar, però a canvi tenen la força sentimental i cívica de la proximitat. Són una ciutat morta dins una ciutat viva. Els que van viure i morir al Born són avantpassats nostres, els seus noms i cognoms ens són familiars. Gràcies a la ingent tasca investigadora d'Albert Garcia Espuche, autèntic factòtum del salvament i resurrecció del jaciment, sabem no només qui eren, sinó pràcticament com pensaven. Sabem que la seva Barcelona era cosmopolita i dinàmica, comercial i hedonista, i que volia seguir sent capital. La Barcelona d'avui en pot aprendre molt. I li deu molt més. Sí: el Born és un somni del passat que ens ajuda a fer realitat un somni de futur.