Urías: “Que ningú es faci il·lusions amb Estrasburg”

Joaquín Urías conversa amb Daniel Gamper i Antoni Bassas al monestir de Pedralbes

El constitucionalista sevillà Joaquín Urías, protagonista ahir dels Diàlegs de Pedralbes organitzats pel museu del monestir i l’ARA, va analitzar què és un judici just i no va esquivar mullar-se amb el que està passant al Tribunal Suprem, amb l’independentisme al banc dels acusats. Després del xoc psicològic que per al públic havia sigut sentir Trapero assegurant que els Mossos tenien previst detenir Puigdemont i tot el Govern, Urías va servir un nou bany de realitat: “La decisió sobre la innocència o culpabilitat que prengui el Suprem no es podrà canviar. El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, en el millor dels casos, podrà dir si s’ha vulnerat un dret dels processats i, per tant, potser, si s’ha de repetir el judici, que d’altra banda podria acabar de nou amb la mateixa condemna. Millor, doncs, que ningú es faci il·lusions. Els últims anys, per exemple, Espanya ha estat condemnada nou cops a Estrasburg per no haver investigat tortures i no ha passat res. Bé, sí que ha passat una cosa: un dels jutges condemnats [Grande-Marlaska] ara és ministre de l’Interior”.

Urías valora l’afirmació d’ahir de Trapero com a rellevant per a les defenses (“suposo que ara l’explotaran”), però alhora adverteix que “el seu testimoni com a major dels Mossos, al formar part de l’acusació, tècnicament el jutge pot relativitzar-lo entenent que diu el que diu en benefici propi. Una altra cosa seria que aportés proves documentals del que ha dit”.

Després d’haver assistit com a observador al judici durant una setmana, Urías creu que malgrat algunes infraccions processals (haver decidit que tots els vídeos es veuran al final o que Marchena advertís Jaume Mestre de possible fals testimoni), “en general el judici, malgrat un cert biaix, està sent molt garantista en les formes; una altra cosa és el fons”. Creu, però, que la presó provisional no se sosté en cap dels tres supòsits que la justificarien: fuga, reincidència o destrucció de proves. I opina que, fins ara, no ha vist “cap prova de rebel·lió o sedició, i sí en canvi de desobediència; sobre la malversació, caldrà veure-ho”.