Economistes acollonits
L'economia és una ciència enigmàtica que se les ha d'heure amb l'avarícia humana. Els planyo, als que la practiquen. ¿Què ha fallat en la crisi actual, els mercats financers desregulats o la voracitat i manca d'honradesa de l'exèrcit d'alts executius que movien els fils? Potser totes dues coses, perquè l'una sense l'altra no s'explica. M'ha caigut a les mans un Manifiesto de economistas aterrados (ed. Barataria), aparegut a França al setembre i ara traduït aquí. Inicialment el firmen Philippe Askenazy, Thomas Coutrot, André Orléan i Henri Sterdyniak. Si ells estan espantats, com hem d'estar vostè i jo? El manifest es dedica a desmuntar el que titlla de "falses evidències". Diu, per exemple, que els mercats financers no són eficients, que no afavoreixen el creixement econòmic i que no són bons jutges de la solvència dels estats. I adverteix que amb els productes financers passa al revés que amb la resta de béns mortals: quan el preu puja, la demanda no baixa, també puja.
El que sembla obvi és que, com a mínim, no s'han pres prou mesures per regular el sistema financer. Les entitats afectades no s'han deixat. I també que, des del punt de vista moral, les lleis de l'economia tal com les entenem avui són "lleis de l'interès egoista", com remarca l'economista Alfredo Pastor. Un vell socialista deia que "els impulsos econòmics són bons criats però mals mestres, i els hem agafat de mestres". I llavors passa que a Catalunya i Espanya, on el problema més gran és l'atur, el nostre sistema econòmic no està orientat a generar com menys atur millor.
