06/02/2019

L’Escola del Mar tornarà a la Barceloneta

2 min
L’Escola del Mar tornarà a la Barceloneta

BarcelonaLa plataforma impulsora de la reconstrucció de l’emblemàtica Escola del Mar, inaugurada el 1922 a la platja de la Barceloneta i destruïda el 1938 -ara ha fet 80 anys- per un bombardeig de l’aviació feixista italiana al servei de Franco, va presentar ahir al vespre el seu projecte a l’Ateneu Barcelonès. Al capdavant de la iniciativa hi ha Marc Cuixart Goday, net de l’autor de l’edifici, Josep Goday. Un Cuixart que ahir va anunciar el suport de l’Ajuntament i la Generalitat al projecte, per al qual les administracions proposen crear un consorci público-privat. Alhora, Cuixart va insinuar l’existència de capital privat disposat a participar-hi.

L’optimisme va marcar l’acte. L’optimisme i l’ambició pedagògica. “Els feixistes van ser capaços de destruir l’edifici, però no el somni pedagògic del seu fundador, Pere Vergés”, va dir Eduard Vallory, director d’Escola Nova 2. Tornar-lo a fer, i donar-li una renovada utilitat pedagògica, “és no acceptar que la barbàrie guanyi”, va afegir. En la mateixa línia, Teresa Guillaumes, directora de l’actual Escola del Mar (situada al Guinardó i continuadora de l’esperit de Vergés), va imaginar-se el futur equipament reconstruït com “un espai per repensar l’educació entre tots”.

Marina Subirats, que va ser alumna de l’Escola del Mar (la del Guinardó) -“on estudiàvem sense exàmens ni llibres de text enmig de la grisor pedagògica franquista, i on vaig ser molt feliç”-, va remarcar la importància de construir “un lloc de memòria” que no sigui, però, un simple recurs per a la nostàlgia, entre altres coses perquè “l’herència d’aquell llegat no s’ha exhaurit: es van plantar moltes llavors que cal fer créixer”.

Els impulsors creuen que la primavera pedagògica que torna a viure avui Catalunya, amb múltiples apostes innovadores, permet aprofitar aquesta oportunitat com una via més de canvi cap a l’educació integral de l’infant que va imaginar i va posar a la pràctica Pere Vergés a la seva “escola de fusta”, tal com la coneixien els infants. Un material, la fusta, que segons l’arquitecte Ricard Balcells d’alguna manera entronca amb la calidesa i la humanitat dels postulats pedagògics de Vergés i les altres figures pioneres catalanes, de Rosa Sensat a Artur Martorell, passant per Eladi Homs o Josep Estadella. Segons Balcells, mantenint les essències de l’arquitectura clàssica i humanista, Goday va renunciar a tota floritura per ajustar-se a un pressupost modest.

Una escola mítica

“Ens proposem recuperar l’escola més cèlebre que hi ha hagut mai a la ciutat, una escola mítica, una icona. La seva recuperació ha de ser un projecte de màxima excel·lència”, va resumir Cuixart, que havia obert l’acte recordant la figura del poeta enamorat de l’Escola del Mar Jordi Carrió, desaparegut fa un any. Des d’Einstein fins a grans pedagogs internacionals van passar als anys 20 i 30 per “l’escola de fusta”, nascuda un any abans de la Declaració dels Drets dels Infants de Ginebra i concebuda, segons l’historiador de la pedagogia Joan Soler i Mata, com “un ideal d’harmonia i civilització”. A Vergés i tots els impulsors d’un primer terç de segle XX que va revolucionar l’educació a Catalunya els va inspirar l’afany de donar als infants, a tots, l’oportunitat de créixer integralment com a persones compromeses.

stats