ACABEM UNA SETMANA amb els castellers i en comencen una altra que serà la del canvi de rei, l’inici del Mundial brasiler, el Duran desfermat... i la selectivitat! No sempre l’agenda pública coincideix amb la privada. Tenim un petit exèrcit d’adolescents de 17 i 18 anys que porten dies tancats a casa o la biblioteca, llegint i rellegint, fent esquemes i resums. Per molt digitals que siguin, hi ha coses que no canvien. Només hi ha una manera bona d’estudiar: aïllar-se de tot, concentrar-se. Dormir, menjar i estudiar. Res més. Els més capaços d’entendre que en una setmana es juguen bona part del seu futur són els que se’n sortiran.

Els adolescents que ara estudien per accedir a la universitat saben que si guanyen aquest esprint començaran la cursa de la vida adulta en una bona posició. No és el tot o res, però és l’inici de tot. És el tret de sortida d’una cursa de fons, d’una vida en què hauran de fer molts esprints, molts exàmens. A partir d’ara, a la universitat i després a la feina, la vida els examinarà cada dia. El món adult és així. Sense treva.

També és així per al futur Felip VI.Ell ha trigat més a entrar al món real-reial, però a partir del 19-J haurà de començar a prendre decisions, una rere l’altra. Cada dia un examen. Qualsevol suspens posarà en qüestió la monarquia. El Brasil també se la juga: arriba al Mundial amb els deures endarrerits. Sembla que ha confiat massa en la màgia del futbol. Ha arriscat massa. I Duran? És un gat vell, un corredor nat que, després de dècades d’anar en grup, aixoplugat, ara diu que està preparat per esprintar sol. Però ja té una edat i carrega una motxilla feixuga. Podria ser que li fallessin les forces. Ja veurem si els examinadors seran durs.

En canvi, a qui no falla l’empenta és a l’activisme pel dret a decidir, que ahir va mobilitzar els castellers en una diada europea. L’esprint cap al 9-N s’està corrent bé, però la cursa és de fons. Continuarà. Hi haurà més exàmens. I no s’hi val a fallar.