EL PITJOR ENEMIC de la tercera via o simplement del diàleg polític entre Espanya i Catalunya és el nacionalisme espanyol. Només cal llegir el manifest d’intel·lectuals fet públic ahir a Madrid. Tant pel que diu com pel moment en què surt.

Què diu? Proposa desvetllar Espanya -una “nació endormiscada”- per fer front a la voluntat política majoritària dels catalans de decidir el seu futur a través d’una consulta. Dóna per fet que els nacionalistes són els altres i situa la voluntat política d’aquests al marge de la democràcia, l’àmbit de la qual només pot ser l’espanyol. Exigeix, a més, mà dura contra qui gosi qüestionar la seva visió monolítica de la Constitució i de la llei. No és, doncs, un manifest per buscar un encaix de Catalunya, per buscar cap tercera o quarta via, per dialogar des de la discrepància, i encara menys per pactar un desacord (demà es presenta a Madrid un altre manifest, aquest d’inspiració federalista o terceraviista). El d’ahir és senzillament una condemna ideològica del dret a decidir -volen que quedi clar que és una trampa nacionalista, no democràtica, populista i antieuropea- i és, alhora, una demanda de repressió si persisteix. Tant hi fa que el sobiranisme hagi superat vells fantasmes identitaris, que sigui ideològicament transversal, que tingui un ampli suport social i que sigui europeista. El manifest està concebut des de l’espanyolitat ferida. Nacionalisme en estat pur.

El moment triat? Arriba quan Rajoy i Mas es disposen a assajar un diàleg que, si ja és prou difícil d’entrada, encara ho serà més amb preàmbuls com aquest. El manifest està pensat per boicotejar el més mínim senyal de distensió. A l’enemic, ni aigua. Els resultats seran obvis: aquesta Espanya intolerant reforça el decantament de l’opinió pública catalana cap a la idea que la independència, com a mínim, és un mal menor. I a Espanya, tensa l’opinió pública cap a una resposta dura.