Manuel Valls i el catalanisme
Diu Manuel Valls, ex primer ministre francès, que li "agrada el catalanisme", però que per a ell "Catalunya també és espanyola i europea". Vindrà a fer campanya el 21-D contra el sobiranisme, considera lògica l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per prendre el control de la Generalitat i dissoldre el Parlament i no creu que els consellers detinguts siguin presos polítics (què són, llavors: delinqüents, criminals?) ¿Et pot agradar el catalanisme i avenir-te que es fiqui un govern catalanista a la presó i que s'usurpin les institucions polítiques que representen la sobirania catalana? ¿Pots ser, per exemple, del Barça i voler que perdi amb el Madrid?
Com que Manuel Valls, malgrat els seus orígens familiars, segurament té això del catalanisme una mica rovellat, em permeto refrescar-li la memòria: el catalanisme, com és sabut, és un moviment polític nascut a finals del segle XIX per donar sortida a les aspiracions culturals, econòmiques i socials d’una Catalunya que se sentia incompresa i maltractada per l’Estat centralista, al qual aspirava reformar. Va ser fruit del fracàs de l’estat liberal espanyol del nou-cents, un estat segrestat per les elits caciquils i oligàrquiques de la Cort i fill de la Renaixença historicista catalana, moviment enquadrat dins el romanticisme europeu.
Al segle XX, el catalanisme es va imposar políticament i només va poder ser derrotat per dues dictadures que van portar prohibicions, empresonaments, guerra, afusellaments, endarreriment, misèria... Després de la llarga nit del franquisme, amb la Transició el catalanisme va creure que havia arribat la seva hora, la d’una autonomia de debò i la d’una Espanya plurinacional. El miratge va durar poc. El cop d’estat del 23-F del 1981, amb la posterior Loapa, va ser el primer avís. Els avenços aconseguits des d’aleshores (escola, TV3, Mossos, llengua, finançament...) estan ara en perill, sobretot a partir de l’escapçat Estatut del 2006, que va portar el catalanisme a abandonar la idea de reformar Espanya i a posar rumb cap a un estat propi dins el marc europeu, un procés sobiranista que per desgràcia ha fet aflorar l’Espanya negra, més nacionalista i jacobina (d’això en deu saber alguna cosa, oi?), liderada pel PP amb el suport incondicional de la monarquia, de Cs i del PSOE.
Així doncs, benvolgut Manuel Valls, el catalanisme és vist avui a Espanya com un enemic a batre, a anorrear. Perquè el catalanisme és avui majoritàriament independentista i, en tot cas, sobiranista. Més del 70% dels catalans voldrien decidir el seu futur en un referèndum pactat, el referèndum que el nacionalisme espanyol es nega a negociar i que sempre han reclamat els polítics i líders socials catalanistes que són injustament a la presó o a l’exili. Tot això ho dic perquè sàpiga de què parla quan diu que li "agrada" el catalanisme. I si efectivament li agrada, doncs no vingui a fer campanya en contra el 21-D i ajudi a fer que un dia es pugui celebrar un referèndum pactat. Gràcies.
