“Montilla, l’autèntic representant de la unitat del poble català”

BarcelonaQuè té a veure l’independentisme amb el catalanisme? Si ens atenim al que es va dir aquest dimecres en la presentació del llibre Catalanisme (Ed. Libros), no hi té gairebé res a veure. Més aviat seria un fill esgarriat. El llibre, un assaig coral escrit per 87 autors, l’ha promogut la terceraviista Associació Portes Obertes del Catalanisme, presidida pel notari Mario Romeo i amb l’editor Fèlix Riera com un dels homes forts. Romero va dir la frase de la nit, espontàniament aplaudida pels assistents, més de 200 persones reunides a l’auditori de la Casa del Llibre: “Montilla és l’autèntic representant de la unitat del poble català”. Impassible, Montilla tot just va esbossar un imperceptible somriure. A les primeres files l’acompanyaven, entre d’altres, la delegada Teresa Cunillera, el pare de la Constitució Miquel Roca, el comte de Godó, Miquel Iceta, Josep M. Sala, Ramon Espadaler, Santi Vila, Jaume Collboni, Lluís Recoder, Ignasi Ferreres, Josep M. Bricall, Antoni Castells... Encara existeix la sociovergència?

L’acte va ser, en efecte, una reivindicació del gran consens catalanista de la Transició, amb l’independentisme com l’altra cara de la moneda, i com si no existís Ciutadans. Antoni Puigverd va posar-hi la literatura de la mà d’Espriu, Maragall (avi) i Verdaguer: el catalanisme és “un mirall trencat”, un “trencadís gaudinià”, un calidoscopi colorista, “l’oli que tot ho relliga”. És “l’àgora” com a punt de trobada enfront del “temple” independentista on només hi ha “màrtirs o sants” envoltats d’emocionats creients fervorosos, un temple que expulsa la diferència. Per negació, l’independentisme quedava retratat: excloent i divisor, representa el perill “xenòfob”.

El montillista Jordi Menéndez va emmarcar l’acte amb orgull com un fòrum de “moderats”, i la politòloga Astrid Barrio va pronunciar l’altra frase de la nit: “Espanya és un dels grans èxits del catalanisme”. Romeo va cloure la vetllada prometent més iniciatives a favor del “diàleg, la negociació i el pacte” entre catalans i amb Espanya, i de donar forma política al catalanisme de sempre. ¿Cant del cigne o signe de recanvi del vell catalanisme?